Cromalveolat

De Viquip??dia

Cromalveolats
Classificaci?? cient??fica
Domini: Eukaryota Clade: ''Bikonta Clade: Corticata Regne: Chromalveolata
F??lums
Heterokontophyta Haptophyta Cryptophyta Alveolata Ciliophora Apicomplexa Dinoflagellata

Els cromalveolats (Chromalveolata) s??n un regne d'eucariotes proposat per Thomas Cavalier-Smith com a una modificaci?? del regne dels cromistes, que al seu torn va ser proposat per ell mateix el 1981. Actualment ??s considerat com un dels sis clades pricipals dels eucariotes que, segons la forma de classificar podria ser un subregne dels protistes o un regne dels eucariotes. Compr??n una l??nia de descendents d'un bicont que va realitzar una endosimbiosi secund??ria amb un rod??fit, i inclou quatre grups: heteroconts, hapt??fits, cript??fits i alveolats.

Els cromalveolats forma part del clade dels biconts, que tamb?? abarca els arcaepl??stids (o primoplantes), rizaris, excavats i alguns grups m??s petits, encara sense resoldre tals com els apusozous i els centroh??lids. Com a bicont, descendeix d'un eucariota heter??trof amb dos flagels. Tamb?? es creu que els cromalveolats tenen una relaci?? m??s propera amb els arcaepl??stids que amb els altres grups, amb el que comparteix el clade dels corticats.

Taula de continguts 1 Morfologia 2 Cladograma 3 Paper ecol??gic 4 Refer??ncies

[edita] Morfologia

Hist??ricament, molts cromalveolats eren considerats plantes per les seves membranes cel??lulars, capacitat fotosint??tica i, en alguns casos, per la seva semblan??a morfol??gica amb els embri??fits. Altres, en canvi, eren considerats protistes i per ??ltim, altres tals com els Oomicots eren considerats fongs. Tanmateix, despr??s de molt de debat que encara continua avui, els cromalveolats varen emergir com a grup monofil??tic.

Encara que diversos grups tals com els cili??fors i els oomicots han perdut l'habilitat de fixar CO₂, la majoria s??n aut??trofs. Tots els cromalveolats fotosint??tics tenen clorofil??les a i c, aix?? com altres molts pigments addicionals.

Els cromalveolats, a difer??ncia d'altres grups amb representants multicel??lulars, no tenen gaires caracter??stiques morfol??giques comunes. Cada subgrup important t?? certes caracter??stiques ??niques, incloent-hi els alv??ols dels alveolats, l'haptonema dels hapt??fits, el ejectisoma dels cript??fits i els dos flagels desiguals dels heterocont??fits. Tanmateix, cap d'aquestes caracter??stiques est?? present en tots els grups.

Les ??niques caracter??stiques comunes que comparteixen tots els cromalveolats s??n:

• L'origen com?? dels cloroplasts (endosimbiosi secund??ria amb un rod??fit).
• La pres??ncia de la cel??lulosa en la majoria de les membranes cel??lulars.

[edita] Cladograma

Eukarya	Bikonta Apusozoa Corticata Archaeplastida Chromalveolata Alveolata Chromobiota Heterokontophyta Haptophyta Cryptophyta Cabozoa Rhizaria Excavata Unikonta Amoebozoa Opisthokonta

[edita] Paper ecol??gic

Molts cromalveolats afecten els ecosistemes de manera molt important. Alguns d'aquests organismes poden ser molt destructius. Les marees roges produ??des per alguns dinoflagel??lats poden devastar les poblacions de peixos i intoxicar els cultius d'ostres. Els apicomplexes inclouen alguns dels par??sits espec??fics m??s adaptats als animals. Els oomicots causen diverses malalties a les plantes. De fet, va ser un oomicot, Phytophthora infestans, el causant de la gran fam irlandesa del segle XIX en devastar els cultius de la patata.

Tanmateix, molts cromalveolats s??n membres vitals dels ecosistemes. Les diatomeess s??n un dels principals productors fotosint??tics, produint molt de l'oxigen de l'atmosfera i tamb?? absorbeixen molt de di??xid de carboni que es creu que ??s una de les causes de l'escalfament global. Les algues brunes, m??s espec??ficament les laminarials, formen els h??bitats submarins en els que viuen moltes criatures marines i proporcionen una porci?? important de la dieta de les comunitats costeres.

[edita] Refer??ncies

• Harper, J. T., Waanders, E. & Keeling, P. J. 2005. On the monophyly of chromalveolates using a six-protein phylogeny of eukaryotes. Int. J. System. Evol. Microbiol., 55, 487-496. [1]
• Patron, N. J., Rogers, M. B. and Keeling, P. J. 2004. Gene replacement of fructose-1,6-bisphophate aldolase supports the hypothesis of a single photosynthetic ancestor of chromalveolates. Eukaryot. Cell. 3, 1169-1174. [2]
• Harper, J. T. & Keeling, P. J. 2003. Nucleus-encoded, plastid-targeted glyceraldehyde-3-phosphate dehydrogenase (GAPDH) indicates a single origin for chromalveolate plastids. Mol. Biol. Evol. 20, 1730-1735.
• Archibald, J. M. & Keeling, P. J. 2002. Recycled plastids: a "green movement" in eukaryotic evolution. Trends Genet., 18, 577-584.
• Fast, N. M., Kissinger, J. C., Roos, D. S., & Keeling, P. J. 2001. Nuclear-encoded, plastid-targeted genes suggest a single common origin for apicomplexan and dinoflagellate plastids. Mol. Biol. Evol., 18, 418-426.
• Cavalier-Smith, T. 1999. Principles of protein and lipid targeting in secondary symbiogenesis: Euglenoid, dinoflagellate, and sporozoan plastid origins and the eukaryote family tree. J. Eukaryot. Microbiol. 46:347???66.