[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

COPE - Viquipèdia

COPE

De Viquipèdia

L' emisora COPE (Cadena de Ondas Populares de España) és una de les principals cadenes de ràdio de l'Estat Espanyol.

Taula de continguts

[edita] Accionariat

COPE és la marca de la qual fa ús Radio Popular S.A., amb un accionariat composat per la Conferència Episcopal Espanyola (50%), les diòcesis (20%) i altres institucions religioses com ara els jesuïtes o els dominics. També hi és la ONCE [cal citació].El 2005, els grups Vocento i Planeta van abandonar les seues respectives participacions per incompatibilitat amb la titularitat de les seues noves emissores Punto Radio i Onda Cero, respectivament. La ràdio es caracteritza pel seu suport al PP (Partit Popular) i a CV (Coalición Valenciana)i per criticar amb freqüència els partits d'esquerres, encara que en l'época en que gobernava Aznar, el PP era durament criticat també, cosa que mai faria la cadena SER amb el PSOE.

[edita] Programació

Encara que la seua programació inclou programes de contingut religiós, especialment en diumenges i dades especials del calendari catòlic com ara el Nadal i la Setmana Santa, és una emissora generalista amb programació de qualsevol tipus. Al grup pertanyen també altres cadenes de ràdio i televisió: la emissora de ràdio Cadena 100 (música en general) i Rock & Gol (música i esports), així com la cadena de televisions locales Popular TV.

[edita] Història

[edita] Creació i començament (1960-)

A principis dels anys 60, les emissores de l' Església Catòlica, unes 200 denominades emissores parroquials, passaren a formar la Cadena de Ondas Populares Española. En desembre de 1964 eixe nombre va quedar reduït pel Plan Transitorio de Ondas Medias para la Radiodifusión què obligà a una reorganització del espectre de la AM per a adequar-se a les freqüències assignades a l'espai europeu. El mateix pla va obligar també a las emissores a començar les emissions en freqüència modulada.

En 1979 després de la publicació del Plan Técnico de Radiodifusión, es va exigir la agrupació de totes las emissores dins d'una única societat Radio Popular S.A. el control de la qual seguix tenint la Conferència Episcopal Espanyola.

[edita] L'augment de popularitat (1992-2004)

En 1992 a la vista de l'operació de PRISA en Antena 3 radio un grup de periodistes liderat pels populars y polèmics José María García i Antonio Herrero es van traslladar a la COPE amb els seus respectius programes líders d'audiència (de esports nocturn el primer i matinal informatiu el segon), donant un impuls a tota la cadena què no passava per un bon moment, i la van situar com una de les més importants d'Espanya. Encara que ambdós abandonaren l'emissora per raons molt distanciades (José María García se'n va anar a Onda Cero i Antonio Herrero va morir en un tràgic accident), altres periodistes ocuparen els seus espais mantenint els seus índex de audiència.

[edita] Locutors

Al llarg de la seua història han passat pels micròfons de COPE periodistes com ara Luis del Olmo, Encarna Sánchez, José Antonio Abellán, Matías Antolín, junt als esmentats anteriorment José María García i Antonio Herrero, o més recentement Luis Herrero, Federico Jiménez Losantos, Germán Yanke, César Vidal i Cristina López Schlichting. Alguns d'ells amb una gran influència social i política en l'audiència de la cadena; locutors controvertits que han suscitat polèmiques variopintes al voltant de les seues figures i de la imatge de la mateixa cadena.

També altres periodistes han mantingut les seus veus a la COPE durant molt de temps: Pedro Javier Cáceres (programes taurins), César Lumbreras (agrícola), María José Navarro, Andrés Arconada (cinema) o el Dr. Pérez Almeida (medicina, gent major) entre altres.

[edita] Polèmiques

Al llarg de la seua història, la cadena s'ha vist envolta dins d'una sèrie de disputes més o menys justificades amb diversos mitjans de comunicació i partits polítics . Mentre que els seus detractors afirmen que la COPE busca el sensacionalisme amb la intenció de pujar les audiències, per contra el seus seguidors la defenen indicant que és l'únic mitjà de comunicació radiofònic realment crític amb els nacionalismes i les actuacions dels mitjans i partits d'esquerra.

Dins dels conflictes cal fer menció especial als conflictes amb la Generalitat catalana, amb ERC i amb el actual govern de Josep Lluís Rodríguez Zapatero.

[edita] Programes de la COPE en 2005

  • La Mañana (amb Federico Jiménez Losantos).
  • La Tarde con Cristina (amb Cristina López Schlichting).
  • La Linterna (amb César Vidal).
  • El Tirachinas (amb José Antonio Abellán).
  • Tiempo de Juego (amb José Antonio Abellan, Rafael Sánchez e Isaac Fouto).
  • A Cielo Abierto (amb Enrique Campo).
  • Programación Socio Religiosa (diversos programes, amb Manuel Mª Bru).
  • Al Sur de la Semana (amb Rafael Sánchez).
  • Quiero ser como Pau (amb María José Navarro).
  • Estamos en el Aire (amb Oché Cortés).
  • La Luna en COPE (amb María José Bosch).
  • Cineycope (amb Andrés Arconada).
  • La Palestra (amb Ignacio Villa).
  • Cowboys de Medianoche (amb Luis Herrero, José Luis Garci i Eduardo Torres Dulce).
  • La Rebotica (amb Enrique Beotas).
  • La Palestra a la Carta (amb Lola Pérez-Collado y Ana Luisa Pombo).
  • Los Decanos (amb Dr. Pérez Almeida).
  • Bueno es Saberlo (amb Julia Bustamante).
  • El Albero (amb Pedro Javier Cáceres).
  • Hablemos de Caza y Pesca (amb Antonio López).
  • Agropopular (amb César Lumbreras).

[edita] Enllaços externs