Concert de Brandenburg núm. 5
De Viquipèdia
El Concert de Brandenburg núm. 5 és el cinquè dels sis Concerts de Brandenburg compostos per Johann Sebastian Bach el 1721 i dedicats al marcgravi Ludwig de Brandenburg.
Taula de continguts |
[edita] Instruments
El cinquè concert de Brandenburg presenta una gran novetat: el cembalo concertato, és a dir, la utilització per primera vegada del clavecí com a instrument solista. Fins aquell moment el clavecí només era utilitzat com a acompanyament de l'orquestra, generalment seguint el baix continu i ornamentant lleugerament la melodia.
Bach, doncs, crea així un concert per a teclat al qual hi afegeix dos solistes més, el violí i la flauta travessera, esdevenint un triple concert. Un aspecte curiós d'aquest concert el trobem en el manuscrit del propi Bach, quan presenta aquest concert en un idioma inexistent, a mig camí entre l'italià i el francès. Està escrit en la tonalitat reial de re major, la més brillant i solemne, la qual cosa el fa, juntament amb el Segon Concert, el més alegre dels sis concerts.
El mateix Bach en detalla la formació instrumental: À une Traversiere, une violino principale, une violino è una Viola in Ripieno, Violoncello, Violone è Cembalo Concertato.
[edita] Estructura
- (Allegro)
- Affettuoso
- Allegro
El primer moviment és el més llarg de tots els Concerts de Brandenburg. Bach hi desplega totes les possibilitats del clavecí, secundat pels altres dos solistes. En aquesta pàgina meravellosa les ornamentacions barroques, les escales, els arpegis i les progressions suren enmig de l'aire, sustentades pel violí i la flauta. Tot desembocarà en la famosa, complexa i llarga cadència a cembalo solo senza stromenti, per a concloure en un dels finals més bells de la música de Bach.
El segon moviment és un trio de flauta, violí i clavecí amb la indicació de tempo d'Affettuoso. Escrit en si menor, és música de cambra autèntica. El clavecí resulta indispensable per a recolzar els acords des del baix.
El tercer moviment retorna a la tonalitat principal (re major) i es basa en un alegre i saltironat tema que inicialment exposa el violí. A mode de fuga (tot i no ser-ho), aquest divertit tema va sent assumit al seu torn per la resta de solistes i, finalment, pel ripieno (orquestra d'acompanyament). Tots ells evolucionen sobre aquesta alegre melodia mentre el clavecí realitza belles floritures a l'estil de les del primer moviment, tot i que no tan complicades. A mig moviment es troba la única i breu intervenció a solo del clavecí, evocant la ja llunyana cadència del moviment inicial.
[edita] Fonts
Aquest article ha estat extret de CataBach.com, la web en català sobre Bach.
