Companyia de Maria
De Viquipèdia
La Companyia de Maria-Lestonnac és un orde religiós, el primer orde femení que es dedicà a l'ensenyament. Es va fundar a Bordeus per santa Joana de Lestonnac, amb l'ajuda del jesuïta Jean de Bordes, i fou aprovada pel papa Pau V el 1607 com a orde de clausura papal i descentralitzat.
Companyia de Maria a Catalunya
El 1645, cinc anys després de la mort de Santa Joana, Espanya i la resta de països europeus travessaven una greu crisi que afectava les diferents activitats humanes. A Barcelona, com a conseqüència de la situació de guerra que es patia a Catalunya, aquesta crisi es deixava sentir amb particular duresa i afectava totes les Institucions. Enmig d'aquestes circumstàncies es va presentar una interessant proposta educativa al Consell de Cent recomanada pels amics francesos de la causa catalana.
El projecte fou ben acollit per aquest organ de govern pel seu interès públic i pel seu objectiu principal ("l'educació i ensenyament de les noies i el seu caràcter gratuït"). S'aprovà el 12 de novembre d'aquell mateix any. La persona clau que va portar endavant el projecte fou Guillem de Josa, personatge cabdal en la promoció de l'educació femenina.
Degut a les dificultats sorgides entre institucions i a la duresa de les guerres que enfrontaven el Principat i Felip IV, no fou possible la seva fundació fins el 1650 durant la guerra dels Segadors amb l'autorització del lloctinent Pèire de Marca.
El 13 d'octubre cinc monges procedents de Béziers arribaren a Barcelona i fundaren la primera Casa de la Companyia de Maria a Catalunya. Era la primera institució educativa femenina del nostre país, que superava amb escreix els objectius dels il·lustrats espanyols del XVIII, que ja creien en l'educació com a mitjà de transformació del món. Crearen la primera comunitat el 1655, amb seu l'antic palau de l'arquebisbe de Tarragona, a tocar del Castellnou de la muralla romana de Barcelona. Foren conegudes popularment com les monges de l'ensenyança.
El seu programa educatiu tenia fortes influències de l'Humanisme, degut en gran part a l'educació que havia rebut Santa Joana, va ser eduacada en part pel seu oncle Michel Eyquem de Montaigne durant part de la seva infantesa.
La Comunitat de Barcelona experimentà a partir de 1660 una vitalitat progressiva que la portà a finals de segle a la fundació de noves cases de Tudela i Tarragona i també a Amèrica.
Aquestes fundacions significaren una innovació considerable ja que comptaven amb un projecte educatiu de formació integral, on s'agrupava a les alumnes en diferents grups en funció de les seves edats i coneixements. Per tal de portar-ho a terme s'empraren edificis escolars que responien a les noves exigències pedagògiques.
Així doncs "anar a l'ensenyança"- que fou el nom que el poble va donar al col·legi i al carrer de Barcelona on estava situat- es va convertir en l'expressió que donava nom a aquesta educació integral. Aquest mateix fet va passar també en d'altres llocs d'Espanya i de Llatinoamèrica.
Una part de l'antic convent fou enderrocada el 1846 quan es va obrir el carrer de Ferran. El 1885 passaren la seu al carrer d'Aragó, a l'indret de l'antic convent de Jesús. El 1904 s'aprovà a França la llei d'exclaustració, cosa que afavorí la seva expansió per Catalunya. S'ha configurat en congregació moderna i centralitzada el 1955. El 1976 crearen la Fundació Internacional de Solidaritat Companyia de Maria-Lestonnac davant la urgència de donar resposta a les múltiples i diverses necessitats dels països del Sud, amb seu a Sant Sebastià.
En l'actualitat, els Col.legis Lestonnac i la Companyia de Maria són presents a: Catalunya: Barcelona, Badalona, Cardedeu, Mollet, Sant Cugat, Solsona i Tarragona. Espanya: Aragó, Andalusia, Cantàbria, Castella la Manxa, Castellà Lleó, Euskadi, Extremadura, Galícia, La Rioja, Madrid i Navarra. Europa: França, Albània, Bèlgica, Holanda, Itàlia i Regne Unit. Àfrica: Camerun, Egipte, Kenyia, Rep. Democràtica del Congo i Tanzània. Amèrica: Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Cuba, EUA, Mèxic, Nicaragua, Paraguai, Perú i Xile. Àsia: Japó, Filipines i Líban.
Històricament han tingut un paper destacat en la promoció del nivell social i cultural de la dona.
El 2000 van rebre la Creu de Sant Jordi en agraïment dels 350 anys de presència a Catalunuya allargant la mà als nois i noies mitjançant l'eduació.
Avui, el projecte educatiu de la Companyia de Maria es fonamenta ens un trets fonamentals: Procurar mitjançant la seva tasca educativa una relació que acompanya, integra i fa créixer. Una relació que acull la diversitat i atén la diversitat. I ho fa afavorint el diàleg i la comunicació, potenciant l'autoestima i el creixement d'allò que que és positiu, afavorint la integració en el grup, oferint la possibilitat a cadascú de donar sentit a la seva vida a través de l'encontre amb un mateix, amb els altres i amb Déu; creant en l'educand marcs de referència que l'orientin vers un comportament responsable i respectuós envers ell mateix i els altres.
Educar per la vida i en la vida a partir de l'anàlisi del propi context i amb una metodologia "d'acció-reflexió-millora" que doni les mateixes oportunitats a tothom. Educar per tal que es gaudeixi amb l'aprenentatge i s'afavoriexi el desenvolupament en l'alumne de totes les seves capacitats.
Educar en comunitat a partir d'un projecte comú, i fent possible una una escola comunicativa i coherent amb els principis i valors del seu projecte; Promoure una escola flexible que s'adapti a les noves realitats i necessitats de l'entorn i que dugui a terme una avaluació contínua i conjunta de tot el procés educatiu.
Cercar una formació integral que afavoreixi que l'alumne sigui el veritable protagonista de la seva educació, que li permeti caminar autònomament, aprenent en cada context tot construint una visió global dels fets per tal d'apropiar-se'ls amb sentit crític. En definitiva, possibilitar una formació "de caps ben fets, més que ben plens".
I això ho podem resumir en els tres símbols de la Companyia de Maria:
- "Mantenir la flama" com a símbol d'un procés educatiu entès com un creixement constant de la persona.
- "Donar la mà", com a gest que defineix un estil i una relació educativa.
- "L'anagrama de Maria", que vol simbolitzar la identitat dinàmica de la Companyia, que educa i es deixa educar.
Durant l'any 2007 s'ha celebrat el 400 aniversari de la fundació de la Companyia amb la realització de diferents activitats i actes commemoratius, a destacar la realització de dos congressos internacionals d'educació, un el mes de juliol a Barcelona i un altre el mes d'octubre a Mèxic, i la realització del projecte solidari 400. Un projecte que vol ser una oportunitat per a aprendre l'exercici de la proximitat, com a condició necessària per a posar un rostre i un cor a la solidaritat; una ocasió de trobada des de mirades solidàries, que expressen bondat, empatia, claredat; un espai d'intercanvi on poder somniar, primer pas per a transformar la realitat i on afirmar que la solidaritat és una força imparable que obre horitzons i activa els valors més nobles de l'ésser humà; una crida a fer nostre la situació dels exclosos, i deixa que ells siguin els motor que posi en funcionament processos de conscienciació i denuncia; un temps per concretar desitjos i somnis en petits gestos que, units, faran possible la col·laboració amb el món, i en concret amb l'Àfrica i la creació d'una obra educativa a Kinshasa: el projecte Mobokoli. El projecte es concreta en la posada en marxa diferents iniciatives, amb propostes educatives que generin i impulsin conductes solidàries (material audiovisual, fòrums de debat, publicacions, intercanvis, ...) que ajudin a la construcció d'un centre educatiu a Kinshasa (RD del Congo).
Actualment, a l'any 2008, La Companyia de Maria, gestora de l'herència educativa de Santa Joana de Lestonnac,encara sosté alguns centres educatius en diferents províncies de l'estat espanyol.
En algunes d'aquestes províncies estan desmantellant els citats centres per dificultats econòmiques i humanes força complexes.
Són un exemple d'aquesta situació de eliminació les recents desaparicions per fallida dels centres de Lleida, Sant Cugat, Saragossa, Santander, Calella i altres.
Les serioses dificultats econòmiques vénen llastades per una galopant falta de lideratge dins de l'ordre de la Companyia de María, titular de tots els centres. Cal tenir en compte que també influeix sobre manera la falta de vocacions religioses i l'envelliment progressiu de les dones que en formen part.
Els inicis d'aquest esboranc daten de l'any 1985 quan, a través de la sentència del Tribunal Constitucional 27/03/1985, la direcció i titularitat del centre del Col·legi Lestonnac de Mollet va haver de readmetre una mestre acomiadada de forma ilegal i injusta atemptant contra les llibertats més fonamentals de les persones.
Arran d'aquest fet, les religioses implicades van ser les encarregades de gestionar diversos centres importants de Catalunya.
És de gran importància financera la negociació per la venda del Col·legi Lestonnac de Barcelona per l'espectacularitat i mida de l'edifici, en ple centre de la ciutat, i per la pressió immobiliaria a la zona: el Col·legi Lestonnac de Barcelona és el vaixell insígnia de la Companyia a Espanya doncs va ser el primer centre on es van establir abans de distribuir-se per tot Espanya i Amèrica.
Les pròximes deslocalitzacions i desaparicions seran les dels centres del Col.legi Lestonnac de Tarragona, Col·legi Lestonnac de Barcelona i Col·legi Lestonnac de Badalona, aquest últim centre ja està en negociacions amb la Generalitat de Catalunya per adaptar-se a un canvi de titularitat, passarà en dos anys a tenir titularitat privada a titularitat pública. Aquest és un centre que mai ha encaixat bé dintre de l'estructura elitista de la Companyia donat el seu caire d'atenció a les famílies gitanes del Barri de Sant Roc.
