Col??lapse gravitatori
De Viquip??dia
En astronomia , el col??lapse gravitatori ??s la contracci?? d'un cos massiu com a conseq????ncia de la seva pr??pia for??a gravitat??ria.
Es produeix quan totes les forces de pressi?? ja no poden compensar l'atracci?? gravitat??ria i mantenir el cos massiu en equilibri hidrost??ctic: l'estrella s'esfondra sobre ella mateixa. El col??lapse gravitatori ??s una de les etapes de l'evoluci?? de les estrelles, El col??lapse gravitatori ??s, alhora, la pe??a clau en la formaci?? de l'univers. La distribuci?? uniforme de la mat??ria poc a poc s'esfondra i causa diferents tipus d'estructures, des de c??muls de gal??xies, a grups estel??lars, estrelles i planetes.
Una estrella neix gr??cies al col??lapse gravitatori gradual d'un n??vol de mat??ria interestel??lar. La compressi?? que causa l'esfondrament augmenta la temperatura fins que s'inicia la fusi?? nuclear al centre de l'estrella que aturar?? el col??lapse. El gradient de pressi?? degut a la temperatura (que tendeix a espandir l'estrella) compensar?? la gravetat (que tendeix a comprimir-la), aix?? l'estrella estar?? equilibri din??mic entre les dues forces.
El col??lapse gravitatori ??s una de les etapes de l'evoluci?? de les estrelles, tamb?? se'l podria anomenar la mort de l'estrella. Quan totes les fonts d'energia s'han exhaurit, l'estrella comen??ara un esfondrament gravitatori. En aquest sentit una estrella, podr??em dir que ??s un estat d'equilibri temporal entre un col??lapse gravitatori del naixement estel??lar i un posterior col??lapse gravitatori de la mort de l'estrella. En el seu final l'estrella passar?? a ser una estrella compacta o objecte compacte.
Els tipus d'estelles compactes s??n:
- Nana blanca, on la pressi?? de degeneraci?? electr??nica compensa la gravetat ;
- Estrella de neutrons, on la pressi?? de degeneraci?? neutr??nica compensa la gravetat;
- Forat negre, on encara no es coneix la seva f??sica interna.
[edita] Nana blanca i estrella de neutrons
En el transcurs del col??lapse gravitatori, que dura desenes de milers d'anys, les capes externes s??n expulsades i formen una nebulosa planet??ria. Si t?? una estrella companya, un objecte blanc de mida de nana pot acretar mat??ria de la seva estrella companya fins que arriba al l??mit de Chandrasekhar, el punt en que es torna a repetir el col??lapse gravitatori. Mentre que podria semblar que la nana blanca es podria col??lapsa fins al seg??ent estadi (estrella de neutrons), no ho fa i en canvi produeix una escapament termal que expulsa completament mat??ria de l'estrella en una detonaci?? semblant a una supernova. Les estrelles de neutrons es formen pel col??lapse gravitatori d'estrelles m??s grans.
[edita] Forat negre
Estrelles m??s massives, per sobre del l??mit de Tolman-Oppenheimer-Volkoff no poden trobar un nou equilibri din??mi amb cap for??a coneguda que s'oposi a la gravetat. Llavors, el col??lapse continua sense que res el pugui aturar. Un cop s'ha col??lapsat fins el seu radi de Schwarzschild, ni tan sols la llum pot escapar de l'estrella, i llavors es converteix en un forat negre. Posteriorment l'objecte arribar?? a la densitat de Planck (ja que res no impedeix el col??lapse), on les lleis de la gravetat conegudes deixarien de ser v??lides. Existeixen diferents teories sobre que succeeix en aquest punt, per?? de fet ja no pot considerat un col??lapse gravitatori.
