Classe social a l'antiga Roma

De Viquip??dia

La pertanyen??a a una classe social o a una altra jugava un paper d'alt??ssima import??ncia en les vides dels habitants de l'antiga Roma. Aquells ciutadans nascuts lliures estaven dividits en diferents classes, tant per criteris d'origen familiar com per la seva possessi?? de propietats. Hi havia a m??s diverses classes de no ciutadans amb molt diversos drets legals, i una classe totalment a banda, la dels esclaus, que no en posse??en cap.

[edita] Patricis i plebeus

El primer tall divisori s'emmarcava en el criteri d'origen familiar, separant la societat en dos grans blocs: els patricis, aquells que podien tra??ar els seus avantpassats fins al primer Senat establert per ordres de R??mul, i els plebeus, la resta. En un comen??ament, els c??rrecs p??blics restaven prohibits als plebeus, quedant tot el poder en mans dels patricis, i els matrimonis interclassistes eren il??legals. Els pol??tics i escriptors coetanis de la Monarquia i la primera Rep??blica, com ara Coriol??, creien als plebeus fins i tot incapa??os de pensar. Malgrat aix??, els plebeus tenien el poder de fer trontollar aquest ordre deixant de treballar, el qual va succeir durant la Guerra dels Ordes, durant la qual les plebs van assolir la secessi?? de la ciutat de Roma en tres ocasions, la darrera de les quals fou el 297 aC, fins que es van complir les seves demandes. Aquestes eren:

El dret a l'acc??s als c??rrecs p??blics.
L'abolici?? de la llei que separava severament les dues classes prohibint els matrimonis mixtes.
La instauraci?? d'un nou c??rrec p??blic: el de trib?? de la plebs.

Aquest nou c??rrec, fundat el 494 aC, servia de protecci?? contra els poders encara molt superiors dels patricis. Els tribuns originalment tenien la funci?? de protegir qualsevol plebeu d'un magistrat patrici, per?? revoltes posteriors varen obligar el Senat a investir als tribuns amb poders adicionals, com ara el dret de vetar lleis.

Amb l'arribada d'aquests canvis la distinci?? entre ambdues classes va esdevenir menys important. Al cap d'un temps algunes fam??lies patr??cies perderen el seu prestigi mentre que d'altres de la plebs esdevingueren superiors en estatus, amb el qual la composici?? de la classe dominant va canviar. Alguns patricis, com Publi Cludi Pulcher, demanaren que se'ls assign??s l'estatus de plebeu no nom??s per poder tenir acc??s al c??rrec de trib?? de la plebs, sin?? tamb?? per gaudir d'imposts menys alts. La creixen??a econ??mica de Roma promoguda pel comer?? va retirar el protagonisme a moltes fam??lies patr??cies: tots aquells que no es poguessin assimilar a la nova realitat comercial de la societat romana sovint es trobaven en la vergonyosa posici?? d'haver de casar les seves filles amb plebeus m??s rics, o fins i tot amb lliberts. Un plebeu, com ara M??rius o Cicer??, que fos el primer de la seva nissaga en esdevenir c??nsul es coneixia amb el nom de novus homo, i tant ell com els seus descendents es convertien en nobiles: nobles. Amb tot, alguns sacerdocis o oficis religiosos es varen mantenir exclusius dels patricis, per?? en general la distinci?? es va anar esborronant per simplificar-se en una simple q??esti?? de prestigi.

[edita] Segons la propietat

Al mateix temps, el cens rom?? dividia els seus ciutadans en sis complexes classes basant-se en la seva propietat. Els m??s rics entre ells eren els que formaven la classe senatorial, amb possessions superiors a 1 mili?? de sestercis. Formar part d'aquesta classe no volia dir necess??riament que la membresia al Senat era autom??ticament garantida. La riquesa de la classe senatorial estava basada en la propietat de grans terres per a l'explotaci?? agr??cola, i als seus integrants se'ls prohibia ser part??ceps de qualsevol activitat comercial. Amb poques excepcions, tots els c??rrecs pol??tics anaven a parar a homes de la classe senatoria. Just sota aquesta alta categoria hi havien els equites o cavallers, amb 400.000 o m??s sestercis, que tenien el perm??s de participar del comer?? i formaven la classe comerciant i del negoci, i a m??s podien tenir acc??s a certs c??rrecs pol??tics i semi-pol??tics, com ara la recaudaci?? d'impostos o (durant el Principat), el lideratge de la Guarda Pretoriana. Petroni satiritza la riquesa d'aquesta classe en el seu Satiric??, retratant-los en la sumptuosa vetllada organitzada pel menyspreable cavaller Trimalci??. Sota seu hi havia tres classes m??s posse??dores de propietat, i en el nivell m??s baix, els proletarii o proletaris, que no en tenien cap.

En un principi el cens nom??s servia per determinar el servei militar, amb els equites prenent el seu nom del seu perm??s de posseir un cavall (equus) de guerra. Els proletaris no van tenir acc??s al servei militar fins les reformes militars de Gai Mari, el 108 aC. Durant la Rep??blica aquestes classes censatorials tamb?? servien de col??legi electoral rom??. Els ciutadans de cada classe eren subdividits en centuriae ("cent??ries") i a les eleccions cadascuna d'aquestes podia emetre un sol vot. Com m??s alta era la classe, m??s cent??ries tenien, aquestes amb menys membres, i per tant m??s vots. L'ordre per votar tamb?? depenia segons la classe i el resultat final es sabia ben aviat. Els proletaris, a la totalitat dels quals s'assignava una sola cent??ria, i per tant, un sol vot, rarament arribaven a votar.

[edita] No ciutadans

[edita] Dones

Les dones nascudes lliures pertanyien a la classe social dels seus pares fins que es casaven, moment en que prenien la classe social del seu marit. Les dones llibertes (esclaves alliberades) es podien casar amb membres de totes les classes excepte les dues m??s altes, els senadors i els cavallers, i en qualsevol cas no podien assolir la classe social del marit. Els esclaus tenien prohibit el casament. A part d'aix?? les dones estaven sempre sota el poder d'un home, primer del pare i despr??s del marit. En cas de la mort del marit, quedaven sota el poder del seu propi fill.

[edita] Estrangers

El Ius Latii, una forma de ciutadania amb un menor nombre de drets que la ciutadania normal romana, era la que es donava per naixement als habitants de la lliga de ciutats del Laci aliades de Roma, i gradualment es va anar estenent per tot l'imperi. Els ciutadans llatins tenien drets emparats per la llei romana, per?? no se'ls permetia votar. Els seus magistrats, per??, s?? que podien arribar a accedir a la veritable ciutadania romana. Aquestes distincions romangueren vigents fins a l'edicte de Caracal??la que va fer la ciutadania romana aplicable a tots els homes lliures de l'imperi l'any 212.

[edita] Lliberts

Els lliberts (liberti) eren esclaus alliberats, que tenia una forma del dret llat?? a la seva disposici?? que garantia que els seus fills poguessin ser ciutadans comuns. El seu estatus va anar canviant de generaci?? en generaci?? durant la Rep??blica.

[edita] Esclaus

Els esclaus (servi) eren en la seva major part descendents de deutors o de presoners de guerra, especialment dones i nens capturats durant setges i d'altres campanyes militars a It??lia, Hisp??nia i Cartago, i els seus fills tamb?? eren legalment esclaus. Cap al final de la Rep??blica i durant l'Imperi varen anar arribant esclaus de les noves conquestes romanes de la G??l??lia, Gran Bretanya, el Nord d'??frica, l'Orient Mitj??, i l'??sia Menor, avui Turquia.

Els esclaus inicialment no tenien cap dret i havien d'obeir i consentir qualsevol ordre o caprici dels seus amos. Amb el pas del temps, si m??s no, el Senat i m??s endavant els emperadors dictaren lleis per tal de protegir llurs vides. Amb tot, per??, fins l'abolici?? completa de l'esclavatge a Roma els amos empraven els seus esclaus amb prop??sits sexuals, com relaten autors com Horaci.