Clara Campoamor Rodr??guez

De Viquip??dia

Bust de Clara Campoamor a Madrid (L. Alcalde, 2006).

Clara Campoamor Rodr??guez (Madrid, 12 de febrer de 1888 - Lausana, Su??ssa, 30 d'abril de 1972) fou una pol??tica republicana i defensora dels drets de la dona.

Despr??s de realitzar diversos oficis, entre ells el de telefonista, va obtenir el 1924 el t??tol en Dret per la Universitat de Madrid.

S'incorpora al Partit Radical el 1929. Dos anys m??s tard, ??s elegida pel poble de Madrid per ocupar un esc?? al Congr??s dels Diputats de la Segona Rep??blica Espanyola. Va destacar com a diputada, principalment per la defensa que va fer dels drets de la dona. Va introduir al Parlament la Llei de Drets del Nen, a m??s de participar en l'elaboraci?? i defensa de la Llei del Divorci. A la fi, el 31 d'octubre de 1931, va aconseguir que en aquest pa??s es doni per inclosa i per sempre la igualtat de drets electorals de l'home i de la dona. Aix?? va quedar plasmat a la Constituci?? republicana d'aquell mateix any. Abandon?? el seu esc?? el 1933.

En la defensa del vot femen??, fou abandonada pel seu propi partit, comptant nom??s amb el suport del Partit Socialista Obrer Espanyol, que a tota hora va votar solid??riament amb la causa de la dona, amb la de Clara Campoamor, als articles per ella presentats.

M??s tard, el 1936, va escriure un llibre recordant aquells moments, amb gran amargor i solitud pol??tica, que ella mateixa va anomenar: "El meu pecat mortal, el vot femen?? i jo". El 1936, parteix a l'exili establint-se a Buenos Aires.

Mai m??s no va poder tornar al seu pa??s; dotze anys de pres?? l'esperaven a Espanya.

Mor?? el 30 d'abril de 1972 a Lausana (Su??ssa).

[edita] Obres publicades

El derecho de la mujer en Espa??a (1936)
Mi pecado mortal
El voto femenino y yo
La revoluci??n espa??ola vista por una republicana

[edita] Reconeixements p??stums

Nombroses places i carrers de l'Estat Espanyol duen el seu nom.
Nombroses cases de cultura i associacions de dones de tot l'Estat porten el seu nom.
Nombroses escoles p??bliques duen el seu nom. Exemples: a Miguelturra (Ciudad Real), a San Mart??n de la Vega i Fuenlabrada (Madrid), a Totana (M??rcia), a Langreo (Ast??ries) ...
Nombrosos instituts de secund??ria duen el seu nom. Exemples: a M??stoles i Getafe (Madrid) i a Huelva (Andalusia) .
A Barcelona, hi ha uns jardins que duen el seu nom.