Ciutadà Kane
De Viquipèdia
| Ciutadà Kane | |
|---|---|
|
Fitxa tècnica |
|
| Direcció | Orson Welles |
|
|
|
| Producció | Orson Welles |
|
|
|
| Guió | Orson Welles, Herman J.Mankiewicz |
|
|
|
| Música | Bernard Herrmann |
|
|
|
| Repartiment | Orson Welles Joseph Cotten Dorothy Comingore Ruth Warrick Everett Sloane George Coulouris |
|
Dades i xifres |
|
| Països | Estats Units |
| Any | 1941 |
| Gènere | Intriga, drama |
| Duració | 119 mins |
| Idioma | Anglès |
|
Companyies |
|
| Pressupost | 686.000 dòlars (estimació) |
|
|
|
| Fitxa a IMDb | |
Ciutadà Kane (Citizen Kane, 1941) és la pel·lícula més famosa d'Orson Welles considerada per molts crítics com la millor pel·lícula de la història. Marcà un punt important d’inflexió en la història del cinema i, com a punt àlgid del cinema de Welles, exemplifica la voluntat transgressora de la filmografia del cineasta.
[edita] Argument
L’obra tracta sobre la vida d’un important empresari nord-americà Charles Foster Kean, interpretat pel mateix Welles, des dels inicis fins a la culminació del seu imperi format per una important cadena de diaris, una xarxa d’emissores de ràdio, dos sindicats i una inimaginable col·lecció d’obres d’art. Orson Welles es va basar en la vida de l'empresari de la comunicació William Randolph Hearst. El film comença amb la mort del magnat nord-americà la última paraula del qual és “Rosebud”. Tota la opinió pública es queda intrigada per descobrir el significat d’aquesta paraula i un grup de periodistes disposats a investigar fan un recorregut per la vida de l’empresari per tal de descobrir el seu significat.
És una pel·lícula que tracta sobre la supèrbia i la ignorància, però sobretot, sobre el poder i la influència que té sobre la societat els mitjans de comunicació. A més, és un estudi sobre el subjectivisme humà en el coneixement i la constatació de la impossibilitat del coneixement absolut.
[edita] L'art cinematogràfic
L’obra marcà una nova manera de fer cinema. Tècnicament parlant, Welles aglutinà diferents recursos estilístics tant del cinema com de la ràdio i del teatre de manera magistral i es convertí en una de les pel·lícules més complexes tècnicament i artísticament parlant. Pel que fa al so es pot parlar de perspectiva sonora, de ressons, de reverberacions; pel que fa a la posició de la càmera es pot parlar d’escenografies amb sostre, primers plans, ús de grues i de travellings, profunditat de camp, fotografies en clarobscur i jocs d’il·luminació.
A més a més, és totalment innovador la manera d’entrellaçar la vida de Charles Fosten Kean amb la investigació que segueix el grup de periodistes. Welles ho aconsegueix a partir de salts temporals, retrocessos en el temps de l’acció dramàtica, el que avui coneixem com a flash-back.
Però, per damunt de tot, Welles va aconseguir a partir d’eines com els picats i els contrapicats, introduir a l’obra la mirada personal de l’autor. En altres paraules, el cineasta es converteix, per primera vegada, en el narrador omniscient de l’obra.
[edita] Curiositats
Orson Welles, que no sabia molt de cine, va comprar La Diligència de Ford, i la va veure quaranta voltes per a aprendre a dirigir una pel·lícula. Welles contractà a Greg Toland, director de fotografia, per a que l'orientara en les tècniques cinematogràfiques. La trama de la pel·lícula gira en torn a una paraula, Rosebud, que constitueix una trampa de guió. La paraula Rosebud (capollet de rosa), pareix que remet a la manera en que William R. Hearst nomenava carinyosament al sexe de la seua amant, una actriu que es deia Marion Smith.
