Cisjordània
De Viquipèdia
Cisjordània és el territori de l'Orient Mitjà, localitzat a la vora occidental del riu Jordà de 20-40 km de d'ample, delimitat a l'est pel Jordà i la Mar Morta, i a l'oest per la línia verda, la línia del cessament al foc que separa el territori de l'estat d'Israel. El territori de la Cisjordània és administrat per Israel, però, governat com a nació autònoma per l'Autoritat Palestina de Cisjordània i la Franja de Gaza.
Taula de continguts |
[edita] Denominacions
Etimològicament, "Cisjordània" designa la "regió a la vora (cis-), de fet, a l'oest, del Jordà". Els angloparlants usen generalment el terme West Bank, la "Ribera de l'Oest". A Israel, el govern i alguns israelians han adoptat la denominació יהודה ושומרון "Yehuda véShomron" (literalment "Judea i Samària"), en referència als territoris bíblics dels dos regnes que van sortir del cisma entre la Judea (amb capital a Jerusalem) i Israel (la capital del qual era Samària). Altres israelians utilitzan l'expressió hebrea הגדה המערבית, "haGada haMa'aravit". En àrab, la segona llengua oficial de l'estat d'Israel, s'utilitza sovint la denominació de فلسطين, "Palestina".
[edita] Israel i la Cisjordània
D'acord a la decisió de les Nacions Unides del 29 de novembre, 1947, es va dictaminar la partició de la Palestina en dos estats independents, un estat jueu i un estat àrab; l'estat àrab hauria d'estar localitzat a la regió de la Cisjordània. No obstant això, els països àrabs van rebutjar el pla de partició, i van declarar la guerra a l'estat israelià. L'armistici de 1949 va donar fi a la contesa, i l'àrea de Cisjordània va formar part de facto de l'estat de Jordània. El 1950, Jordània va intentar annexar de jure la Cisjordània, la qual cosa no va ser reconeguda per cap país. Després de la guerra dels sis dies del 1967, Israel va prendre aquest territori. Actualment l'administra sota un règim militar. Jordània va renunciar al territori cisjordà oficialment el 1988.
Els israelians es refereixen a aquest territori com a territori "disputat"; però, els palestins el consideren territori "ocupat", adjectiu que també ha estat utilitzat per les Nacions Unides. Hi ha hagut un desmantellament parcial d'alguns assentaments israelians el 2006 com a conseqüència dels plans de pau internacionals. La construcció d'un mur que aïlla determinades poblacions (i que Israel justifica per motius de seguretat davant els atemptats terroristes) han empitjorat, però, les relacions mútues.
[edita] Població i govern
La principal ciutat palestina de Cisjordània és Jerusalem oriental, el qual és el centre cultural, religiós i turístic de la Cisjordània. Altres ciutats importants són Betlem, Hebron, Jericó, Ramallah, Nablús, Tul Kárem, Yenín i Kalkila.
A més de les ciutats palestines, existeixen a Cisjordània més de 200 assentaments israelians, quatre dels quals han estat desmantellats com a part del pla de retirada unilateral israelià. També hi existeixen 19 camps de refugiats palestins. La població del territori és de 2,1 milions d'habitants, dels quals 235.000 viuen a Jerusalem Oriental, 140.000 a Hebron i 116.000 a Nablús. Als 19 camps de refugiats habiten 150.000 persones. Als assentaments israelians viuen 400.000 habitants, la meitat probablement a Jerusalem Est, secció annexada per Israel el 1981.
Encara que el territori és administrat per Israel, té un cos governamental propi, l'Autoritat Palestina de Cisjordània i la Franja de Gaza, que controla el 40% del territori. La majoria de la població és àrab
