Catedral de Saint Paul
De Viquipèdia
La catedral de Saint Paul (en anglès «Saint Paul's Cathedral») a Londres va ser construïda entre 1676 i 1710 sota la direcció de l'arquitecte Christopher Wren i sobre les ruïnes d'una antiga catedral medieval de menor envergadura cremada en el gran incendi de 1666. És un de les poques edificacions de la zona que va sobreviure a la Segona guerra mundial i ha sigut escenari d'esdeveniments com el casament del príncep Carles amb la princesa Diana.
[edita] Història
Al lloc que ocupa es va construir la primera església saxona, de fusta, el 604 gràcies a sant Mellitus, un seguidor de sant Agustí, que tenia per missió convertir els anglosaxons. Aquesta construcció original va ser renovada als anys 675, 962 i 1087. Després de la reforma, la catedral va caure en l'oblit fins que Inigo Jones va començar la seva restauració el 1633, afegint el pòrtic classicista. Tanmateix, l'església es va cremar en el Gran incendi i va haver de ser reconstruïda. Christopher Wren s'encarregà de reconstruir-la en un nou estil barroc.
El primer projecte de Wren de 1672 va trobar una forta resistència per part dels conservadors. Finalment se'n aprovà un de menys espectacular el 1675, encara que la concepció de Wren s'imposà com es pot observar a l'esplendor de la catedral.
La primera pedra va ser posada el 21 de juny de 1675, el cor obert al públic el 2 de desembre de 1697, l'última pedra va dominar l'edifici el 1710, trenta-cinc anys després del començament de la seva construcció. La seva cúpula i els seus campanars van ser concebuts per dominar la ciutat tota sencera.
Les torres de la façana no estaven al disseny original i foren afegides per Wren el 1707, quan ja tenia 75 anys, per instal·lar-hi sengles rellotges.
James Thornhill[1] va pintar imatges de la vida de sant Pau a la cúpula, Grinling Gibbons[2] va tallar la fusta del cor, Bernard Smith[3] el grandiós orgue, Jean Tijoy[4] va realitzar els reixats del cor i generacions posteriors van continuar amb la decoració del temple. El mosaic del cor és d'inspiració bizantina i representa la creació del món segons el gènesi. Caius Gabriel Cibber[5] va esculpir el frontó del transsepte del sud i Francis Bird[6] el gran frontó occidental.
La catedral també destaca per la seva cúpula, la major del món després de la de la Basílica de Sant Pere a Roma. Es poden observar de més prop els seus frescs pujant 530 esglaons, i després sortir de la cúpula i aprofitar d'una bona vista panoràmica de la ciutat.
La catedral ha viscut esdeveniments com la cerimònia de matrimonis reials i els funerals d'herois nacionals com Winston Churchill i Horatio Nelson, enterrat a la cripta, juntament amb Wellington, Lawrence de Arabia, o el pintor Edwin Landseer i l'arquitecte Christopher Wren.
[edita] Referències
- ↑ pàg. 252, Rebuilding St. Paul's after the Great Fire of London, Jane Lang 1956 O.U.P.
- ↑ pàg. 209, Rebuilding St. Paul's after the Great Fire of London, Jane Lang 1956 O.U.P.
- ↑ pàg. 171, Rebuilding St. Paul's after the Great Fire of London, Jane Lang 1956 O.U.P.
- ↑ pàg. 169, Rebuilding St. Paul's after the Great Fire of London, Jane Lang 1956 O.U.P.
- ↑ pàg. 209, Rebuilding St. Paul's after the Great Fire of London, Jane Lang 1956 O.U.P.
- ↑ pàg. 230, Rebuilding St. Paul's after the Great Fire of London, Jane Lang 1956 O.U.P.
