Castell de Castelló de Farfanya
De Viquipèdia
El castell és situat a la vila de Castelló de Farfanya (la Noguera), sobre un turó que domina la població i que comparteix amb l’església de Santa Maria. Actualment es troba en ruïna.
[edita] Història
Tot fa pensar que el turó on es troben les ruïnes del castell ja era ocupat en època ibèrica; els ilergetes s’hi devien defensar en front dels romans. La seva importància creix de manera considerable amb la fortificació d’època sarraïna que formava part de la cadena defensiva que discorria de llevant a ponent i separava les terres del sud, islàmiques, de les del nord, cristianes.
La primera notícia certa del lloc data del 1036, quan encara era musulmà.
El castell i territori de Castelló de Farfanya va ser pres als sarraïns el 1115-1116 pel vescomte Guerau II de Cabrera, de totes maneres aquesta conquesta no es va consolidar fins el 1130.
A mitjan del segle XII (1156-1157) hom troba un plet entre Ponç I de Cabrera (fill de l’anterior) i Ermengol VII d’Urgell, que es resol amb el reconeixement dels drets d’aquest darrer sobre el castell. Es troben contínues referències històriques del castell en els anys següents: apropiacions, relacions de béns, llegats, etc.
La comtessa Cecília de Comenge, esposa de Jaume I d'Urgell va decidir la construcció d’una església nova que hauria de substituir una d’anterior, del segle XII. La primitiva església de Santa Maria era seu d’un priorat depenent de Sant Pere d'Àger a qui va ser donada pel mateix conqueridor del territori, Guerau II de Cabrera. Aquella església contenia el sepulcre del comte Ermengol IX d’Urgell, mort el 1243.
Com a curiositat, esmentar que corria la fama que el comte Pere II d'Urgell (1340-1408) tenia al seu castell de Castelló de Farfanya una caixa de cabals atapeïda de peces d’or, encaixades amb tanta pressió que convidava qui pogués treure’n alguna amb els dits, a quedar-se amb ella.
El 1415 Ferran I d'Antequera va vendre el senyoriu de Castelló de Farfanya al comte de Foix, per acabar com a propietat dels ducs d’Alba.
Durant la Guerra dels Segadors (1640-1652) el castell va viure diversos episodis bèl·lics. No van ser el darrers, ja que més endavant en trobem d’altres. Al Diccionario geográfico, Pascual Madoz (cap el 1840) l’esmenta ja en ruïna.
[edita] Les restes
El castell comptava amb un recinte fortificat, o castell pròpiament dit, a més d’una muralla que envoltava la vila i diverses torres de guaita. La defensa islàmica devia centrar-se en el mur del cantó nord, més indefens per qüestions topogràfiques. A la zona de ponent s’aixequen les restes de les construccions comtals, amb una torre circular, avui molt malmesa. Apartada d’aquest conjunt, al nord, sobre un turó, es conserva una torre de guaita. Al sud es conserven dues torres unides per restes de muralla, que arriba fins la vila baixa.
[edita] Bibliografia
- Pere Català i Roca. Els castells catalans, Vol. 6 1ª part. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, 1979. ISBN 84-232-0157-0
