Castell de Castell?? de Farfanya
De Viquip??dia
El castell ??s situat a la vila de Castell?? de Farfanya (la Noguera), sobre un tur?? que domina la poblaci?? i que comparteix amb l???esgl??sia de Santa Maria. Actualment es troba en ru??na.
[edita] Hist??ria
Tot fa pensar que el tur?? on es troben les ru??nes del castell ja era ocupat en ??poca ib??rica; els ilergetes s???hi devien defensar en front dels romans. La seva import??ncia creix de manera considerable amb la fortificaci?? d?????poca sarra??na que formava part de la cadena defensiva que discorria de llevant a ponent i separava les terres del sud, isl??miques, de les del nord, cristianes.
La primera not??cia certa del lloc data del 1036, quan encara era musulm??.
El castell i territori de Castell?? de Farfanya va ser pres als sarra??ns el 1115-1116 pel vescomte Guerau II de Cabrera, de totes maneres aquesta conquesta no es va consolidar fins el 1130.
A mitjan del segle XII (1156-1157) hom troba un plet entre Pon?? I de Cabrera (fill de l???anterior) i Ermengol VII d???Urgell, que es resol amb el reconeixement dels drets d???aquest darrer sobre el castell. Es troben cont??nues refer??ncies hist??riques del castell en els anys seg??ents: apropiacions, relacions de b??ns, llegats, etc.
La comtessa Cec??lia de Comenge, esposa de Jaume I d'Urgell va decidir la construcci?? d???una esgl??sia nova que hauria de substituir una d???anterior, del segle XII. La primitiva esgl??sia de Santa Maria era seu d???un priorat depenent de Sant Pere d'??ger a qui va ser donada pel mateix conqueridor del territori, Guerau II de Cabrera. Aquella esgl??sia contenia el sepulcre del comte Ermengol IX d???Urgell, mort el 1243.
Com a curiositat, esmentar que corria la fama que el comte Pere II d'Urgell (1340-1408) tenia al seu castell de Castell?? de Farfanya una caixa de cabals atape??da de peces d???or, encaixades amb tanta pressi?? que convidava qui pogu??s treure???n alguna amb els dits, a quedar-se amb ella.
El 1415 Ferran I d'Antequera va vendre el senyoriu de Castell?? de Farfanya al comte de Foix, per acabar com a propietat dels ducs d???Alba.
Durant la Guerra dels Segadors (1640-1652) el castell va viure diversos episodis b??l??lics. No van ser el darrers, ja que m??s endavant en trobem d???altres. Al Diccionario geogr??fico, Pascual Madoz (cap el 1840) l???esmenta ja en ru??na.
[edita] Les restes
El castell comptava amb un recinte fortificat, o castell pr??piament dit, a m??s d???una muralla que envoltava la vila i diverses torres de guaita. La defensa isl??mica devia centrar-se en el mur del cant?? nord, m??s indefens per q??estions topogr??fiques. A la zona de ponent s???aixequen les restes de les construccions comtals, amb una torre circular, avui molt malmesa. Apartada d???aquest conjunt, al nord, sobre un tur??, es conserva una torre de guaita. Al sud es conserven dues torres unides per restes de muralla, que arriba fins la vila baixa.
[edita] Bibliografia
- Pere Catal?? i Roca. Els castells catalans, Vol. 6 1?? part. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, 1979. ISBN 84-232-0157-0
