Castell de Bonaguil
De Viquip??dia
El castell de Bonaguil est?? situat a Fran??a, sobre el municipi de Saint-Front-sur-L??mance per?? ??s propietat del municipi de Fumel al departament d'Olt i Garona, a la regi?? d'Aquit??nia. Classificat Monument hist??ric des de 1862.
El castell de Bonaguil ??s el m??s tard?? dels castells forticats. Es va comen??ar al segle XIII, despr??s va ser completament reconstru??t entre finals del segle XV i comen??aments del XVI, per B??renger de Roquefeuil, que li afegeix tots els perfeccionaments defensius de l'Edat Mitjana que acabava. Meravella de l'arquitectura militar estenent-se sobre 7.500 m2, integrant els ??ltims progressos de l'artilleria, apareix tanmateix obsolet al seu acabament. Mai no ha estat atacat des del XVI.
Taula de continguts |
[edita] Or??gens
El nom significa bona agulla i designa l'indret defensiu: un promontori roc??s escarpat que lliga perfectament amb l'establiment d'una fortalesa.
Es va construir un primer castell despr??s de mitjans del segle XIII (entre 1259 i 1271 segons Jacques Gardelle), probablement per Arnaud La Tour de Fumel. L'??nica entrada de la torre de l'homenatge, constru??da sobre una gruta natural, ??s una porta de sis metres d'al??ada, accessible per una escala.
La primera menci?? en un text data de 1271, en una carta que cataloga els b??ns del rei de Fran??a Felip III l'Ardit. En aquesta data, ??s vassall del feu de Tournon, i no ??s probablement m??s que una senzilla torre poligonal, amb un petit pati voltat d'un mur, m??s un corral envoltat d'una palissada. La casa no es construeix fins a comen??aments del segle XIV.
L'ampliaci?? d'una falla a la roca permet de cavar un pou profund de 47 m.
Els senyors del lloc combaten del costat del rei d'Anglaterra durant la guerra dels Cent Anys. El castell ??s pres diverses vegades, incendiat i abandonat, b?? que sempre propietat de la fam??lia de Fumel.
L'11 de novembre de 1380, Jean de Fumel-Pujols, bar?? de Blanquefort i propietari del castell, es casa amb l'hereva dels Roquefeuil, Jeanne Catherine de Roquefeuil, i abandona el seu nom per l'altre m??s prestigi??s. El seu fill Antoine reuneix els b??ns de les dues fam??lies, i el seu fill Jean de Roquefeuil s'instal??la amb la seva esposa Isabeau de Peyre a Bonaguil el 1444.
[edita] Els arranjaments de Jean de Roquefeuil
Jean de Roquefeuil, qui ha enviat el seu fill Antoine a participar en la guerra de la Lliga del B?? p??blic, contra el rei, procedeix a fer alguns arranjaments, tan defensius que de comoditat :
- els murs de la casa s??n sobreal??ats (la E sobre el pl??nol), i atenyen l'al??ada de la torre de l'homenatge (que guanya aix?? una silueta m??s massiva);
- de 1470 a 1482, la torre de l'homenatge ??s reconstru??da, amb una forma global m??s afilada, per tal de resistir millor l'artilleria;
- una escala s'instal??la en una nova garita, a l'oest, la qual cosa augmenta l'espai disponible;
- una nova casa ??s constru??da a l'est de la torrassa: actualment est?? adossat a l'est-sud-est a la cortina, i les seves obertures s??n orientades al nord-nord-est i a l'oest-nord-oest.
S'acondiciona una rampa per tal d'accedir a la torrassa m??s f??cilment.
[edita] Els refor??os defensius de B??ranger de Roquefeuil
Els considerables treballs de defensa del castell troben la seva font en les baralles del senyor de Bonaguil amb el rei Carles VII, que el condemna per la seva viol??ncia envers els seus serfs i els seus vassalls. S??n finan??ats gr??cies a la fortuna dels Roquefeuil, que posseeixen terres de la Gironda al Golf del Lle??. Els treballs s'estenen sobre trenta anys.
[edita] Primer recinte
El principal perill al final del segle XV ve de l'artilleria. Per prevenir-se'n, cal allunyar les peces de l'adversari. Un recinte extern, d'una longitud de 350 m, ??s afegit al castell, amb cortines baixes retenint una massa de terra, que esmorteeix aix?? les desc??rregues d'artilleria. Aquest recinte es refor???? amb garites, el que ??s la segona innovaci?? d'aquesta reconstrucci??: la previsi?? de l'??s massiu d'artilleria per a la defensa del castell, amb un total de 104 forats condicionats per a les boques a foc.
Els canon de gran calibre s??n establerts sobre el cim de les torres per tal d'arribar m??s lluny.
L'esper?? sobre el qual est?? establert el castell ??s tallat per un ample fossat cavat a la roca. Una barbacana d'obra es construeix m??s enll?? del fossat que s'enlla??a per dos ponts llevad??sos al cos del castell. Tamb?? est?? defensada per diverses voltes de gu??rdia, permetent un tir flanquejant i amb forats per als arcabusos que no deixen cap angle mort.
Finalment, es condicionen rondes, en part al fossat nord, per tal de permetre moviments r??pids d'un punt a l'altre del recinte, en cas d'atacs sobre diferents parts del castell, el que prefigura les places fortes del segle XVII.
[edita] Segon sistema de defensa
La part residencial ??s igualment refor??ada. Es construeixen sis torres, quatre d'angles arrodonits, i dos de mitja cortina, una quadrada a l'oest, i una rodona al sud. Les torres a penes s??n empenyorades, la qual cosa permet un flanqueig millor de les cortines: els defensors de les torres podien tirar sobre els flancs atacants que atacaven al peu del mur situat entre dues voltes.
Aquestes altes torres serveixen, com en el castell medieval, per protegir les muralles gr??cies als sortints que constitueixen. La seva al??ada garanteix contra l'escalada. La novetat ??s el tractament del cim, refor??at per tal de permetre l'acollida de l'artilleria. Els corbs que sostenen el cam?? de ronda s??n reempla??ats per consoles en pir??mide invertida, molt m??s s??lids i capa??os de sostenir una c??rrega molt m??s pesada: la pe??a d'artilleria i el seu prove??ment.
[edita] Del segle XVI al segle XVIII
Quan B??renger mor el 1530, el castell de Bonaguil ja no est?? adaptat a la guerra de setge, per?? queda una fortalesa imponent.
El seu fill Charles dilapida la seva fortuna, i els seus fills Honorat i Antoine van heretar una fortuna bastant disminu??da. En el transcurs de les guerres de religi??, els dos germans combatien als camps oposats, i el castell va ser pres el 1563. Una primera restauraci?? t?? lloc el 1572. Endeutat, Antoine va haver de vendre la fortalesa al senyor de Pardhaillan el 1618, abans de poder recomprar-la alguns anys m??s tard.
El seu fill Antoine-Alexandre ??s marqu??s, per?? deixa a la seva ??nica filla Marie-Gilberte, un castell en mal estat i amb els cofres buits. Casada des de la mort del seu pare el 9 de juliol de 1639 (als tretze anys) amb el marqu??s de Coligny-Saligny, tinent dels gendarmes de les Reines, es dedica a l'aixecament i al manteniment del castell. Es casa de nou el 1655 amb Claude-Yves de Toursel, marqu??s d'Alegre, amb el qual t?? una filla que es casa amb Seignelay, ministre de la fam??lia de Colbert.
Fran??ois de Roquefeuil, parent allunyat que tenia alguns drets sobre el castell, en requereix la seva possessi?? el 1656, despr??s d'haver pres per for??a el castell de Flaugnac, el conserva prop d'un any, i l'abandona saquejant-lo. Marie-Gilberte resideix a Par??s els ??ltims anys de la seva vida, i deixa abandonat el castell de Bonaguil, fins a la seva mort el 1699. Passa llavors als Montpeyroux (Fran??ois-Gaspard de Montpeyroux, que, per la seva professi?? de soldat, no hi va viure gaireb?? mai, despr??s a la seva germana), que el venen el 1719 a Jean-Antoine de Pechpeyrou-Beaucaire. El fill d'aquest ven el castell a Margarida de Fumel, v??dua d'Emmanuel de Giversac, el 1761, que hi fa alguns treballs de restauraci??.
Margarida de Fumel es queda en efecte regularment al castell de Bonaguil. Fa doncs condicionar el castell, sobretot a la casa (P del pl??nol). En aquesta ??poca, la part de l'oest del castell ??s ampliada i condicionada en una gran terrassa i es fa un lloc de passeig. Nous pisos s??n constru??ts al sud, fora del recinte interior, i beneficiant-se aix?? d'un millor exposici??. La senyora d??na festes. Els set ponta llevad??s s??n transformats en ponts falsos. Una part de les muralles ??s abatuda per tal de donar una vista sobre la vall.
[edita] La Revoluci?? i les restauracions
??s el nebot de Margarida de Fumel, Joseph-Louis de Fumel que l'hereda el 1788. L'octubre del mateix any en marxa i el castell ??s adjudicat com a b?? de la Naci??. Tot el mobiliari, les teulades, els terres i enfustats s??n desmuntats i embargats. Quan despr??s de Thermidor, els Fumel recuperen el castell, el venen.
Passa de mans a mans fins a la seva compra el 1860 pel municipi de Fumel, que obt?? la classificaci?? com a Monument hist??ric (1862), i fa procedir a alguns treballs de restauraci?? per B. Cavailler el 1868 i per l'arquitecte del districte A. Gilles el 1876. Altres treballs tenen lloc el 1948-1950, 1977 i 1985.
