Carlo Rubbia
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Física (1984) |
Carlo Rubbia ( Gorizia, Itàlia 1934 ) és un físic i professor universitari italià guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1984.
[edita] Biografia
Va néixer el 31 de març de 1934 a la ciutat italiana de Gorizia, situada a la regió italiana de Friül-Venècia Júlia. El 1957 es llicencià en física a l'Escola Superior Normal de Pisa, l'any següent ingressà a la Universitat de Columbia com a investigador i on es familiaritzà amb l'accelerador de partícules.
Entre 1971 i el 1988 es dedicà a la docència de física a la Universitat de Harvard, i posterirorment fou director del CERN entre els anys 1989 i 1993. Actualment és professor de física a la Universitat de Pavia.
[edita] Recerca científica
El 1960 entrà a formar part del CERN a Ginebra, on continuà els seus treballs de recerca sobre les partícules elementals. El 1976 fou el promotor de modificar el sincrotó del CERN per introduïr el bombardeig conjunt de protons i antiprotons, el que esdevingué una realitat l'any 1981. La realització d'experiments amb aquesta nova tècnica dugué a Rubbia, amb la col·laboració de Simon van der Meer, a l'experiment anomenat UA1 el que comportà el descobriment d'una nova partícula, anomenada bosó W. Posteriorment ambdòs científics realitzaren l'experiment UA2, amb el qual es descobrí el bosó Z.
L'any 1984 fou guardonat, al costat de van der Meer, amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs que han permés descobrir el Bosó W i Z.
Rubbia inventà el concepte per a un nou tipus de reactor nuclear, el que anomenà amplificador d'energia. Aquest concepte de disseny intrínsecament segur combina un accelerador de partícules amb un reactor nuclear subcrític que pugui fer ús del tori com a combustible i produïnt una reacció de fusió, les deixalles produïdes del qual esdevenen actives durant un període més curt de temps que les produïdes pels reactors convencionals.
