Canyellisme
De Viquipèdia
El canyellisme o cañellisme és un corrent polític dretà, propi de les Illes Balears, que derivà amb el temps en una facció del PP. El nom fa referència al president Gabriel Cañellas Fons i es sol considerar el seu mandat entre 1983 i 1995 el moment de màxima expansió i domini del moviment.
Els trets principals del canyellisme són un autoctonisme polític difús i el populisme.
El regionalisme canyellista és emimentment folklòric sense cap tipus reivindicació nacional només defensant l'adaptació dels postulats o mesures estatals a la realitat illenca. Aquesta carecterística és ben evident en la concepció dialectitzant de la llengua catalana.
El populisme, lligat a la qüestió folklòrica, va ser present amb l'afició del president Cañelles a les grans trobades populars amb algun tipus d'àpat. De manera comuna aquest aspecte és conegut amb l'expressió "arròs brut i porcella".
Al 1995 l'escàndol del túnel de Sóller força la dimissió de Cañellas, essent substituït per Cristòfol Soler com a president del Govern Balear. Soler en un primer moment seguí dins el canyellisme fins que al gener de 1996 s'apartà del corrent. Aquest canvi provocà un aliança entre dues corrents internes antigament enfrontades, canyellistes i vergeristes per portar a la presidència a Jaume Matas (amb l'oposició dels soleristes), posant fi a l'era de Cañellas.
Actualment la dirigent popular més pròxima al canyellisme és Catalina Cirer.
[edita] Referències
- La crisis del cañellismo: crónica de los meses más azarosos de la derecha balear. Res Publica Edicions. Eivissa, 1996. ISBN 84-921888-2-0
- El Cañellisme a una assignatura d'història contrmporània de les Illes Baslears a la UIB.
