Cantar de Mio Cid
De Viquip??dia
Cantar de Mio Cid, can???? de gesta an??nima, que se suposa que fou composta a principis del segle XII.
Tan sols es conserva un text escrit el 1307 i no publicat fins al segle XVIII. ??s un document molt valu??s pel seu car??cter hist??ric, que ens d??na a con??ixer l'??poca que va ser compost: costums, classes socials i esdeveniments, entre altres.
Liter??riament segueix el model de l'??pica francesa, per?? amb m??s escenes dom??stiques que apropen l'obra als lectors, com acostuma a passar en les adaptacions espanyoles. Era una obra que es transmetia oralment per?? s'ha conservat perqu?? va ser escrita una de les seves versions.
Taula de continguts |
[edita] El manuscrit
Existeix un exemplar ??nic que actualment es troba a la Biblioteca Nacional d'Espanya a Madrid.
Al segle XVI es guardava en l'Arxiu de Vivar del Cid. Despr??s se sap que va estar en un convent de monges del mateix poble. Eugenio Llaguno y Am??rola, secretari del Consell d'Estat, el va rescatar el 1779 perqu?? ho publiqu??s Tom??s Antonio S??nchez. Quan es va acabar l'edici??, Emilio Llaguno ho va retenir en el seu poder i m??s tard als seus hereus. Va passar despr??s a Pascual de Gayangos i durant aquest temps, cap a 1858, ho va veure i va consultar Dames-Hinard. A continuaci?? va ser enviat a Boston perqu?? ho vei??s Ticknor.
El 1863 ja ho posse??a el primer marqu??s de Pidal. Finalment i abans de la seva cust??dia a la Biblioteca Nacional de Madrid, (va ser comprat el 20 de desembre de 1960) ho va heretar Alejandro Pidal i a casa seva ho van estudiar Vollm??ller, Baist, Huntington i Ram??n Men??ndez Pidal.
Es tracta d'un tom de 74 fulles de pergam?? gruixut i gaire ben preparat. Altres 2 fulles li serveixen de guardes. A l'inrev??s de la fulla 74 hi ha unes escriptures amb taques de color marr??, degudes a reactius antics. Men??ndez Pidal va assolir llegir el primer par??graf (amb ajuda d'altres reactius qu??mics) per?? no va tenir la mateixa sort amb el segon par??graf. En aquesta mateixa p??gina hi ha tamb?? diverses ratlles en llat??, escrits amb lletra gran, del segle XIV.
L'enquadernaci?? del tom ??s del segle XV. Est?? feta en taula folrada de badana i amb orles estampades. Les fulles estan repartides en 11 quaderns; al primer li falta la primera fulla; al set?? li falta una altra, igual que al des??.
La lletra del manuscrit ??s clara i cada vers comen??a amb maj??scula. De tant en tant hi ha lletres cabdals amb adorns. Precisament pel tipus de lletra que s'empra, alguns erudits van creure que el manuscrit podria ser de l'any 1207. Per?? nous estudis asseguren que en realitat pertany al segle XIV, basant-se que aquesta lletra se sembla m??s a la qual s'usa en els privilegis d'Alfons XI de Castella (1312-1350). Les lletres maj??scules tenen en el seu interior dos trets paral??lels, detall que era com?? a la fi del segle XIII i durant tot el segle XIV. Altres detalls que tenen en compte els investigadors per a situar el manuscrit en el segle XIV s??n: que s'empra molt la y (en paraules com myo, rey, yr), cosa rara en documents de la primera meitat del segle XIII i molt com?? en el XIV i XV i que utilitza la v com inicial de paraula en lloc de la u (en paraules com valer, vno) i finalment l'??s de Gon??alo, Gon??alez en lloc de Gon??alvo o Gon??alvez.
En l'explicit es llegix:
- Quien escribi?? este libro d?? Dios paraiso: amen
- Per abbat le escribi?? en el mes de mayo'
- En era de mil e CC XLV a??os
Hi ha hagut sempre molta controv??rsia entre els erudits sobre la interpretaci?? d'aquest explicit. Heus aqu?? algunes deduccions:
Abbat ??s nom i no t??tol, doncs si fos un abat duria un dom, segons l'acostumat en abats benedictins de l'??poca.
Hi va haver un Pero Abad, Chantre de la Clerec??a Real que apareix en documents el 1253. Potser sigui l'autor del manuscrit i que va escriure era per equivocaci?? en lloc d'any, sent llavors l'any de 1245.
Despr??s d'estudis fructuosos sobre el tema es va arribar a la conclusi?? que el manuscrit ??s probablement del segle XIV per?? que ??s una c??pia d'un anterior que es va escriure segurament en el segle XII, any de 1140, en temps d'Alfons VII de Casetella.
L'any 2003, els professors de la Universitat de Burgos Timoteo Ria??o Rodr??guez i Mar??a del Carmen Guti??rrez afirmen que es tracta d'una c??pia realitzada al voltant de 1235, conclusi?? a la qual arriben arran d'un estudi ling????stic i paleogr??fic.
[edita] Els autors
Seguint la interpretaci?? del text, l'estil, els temes, els llocs descrits, els investigadors han arribat a la conclusi?? que van ser dos els autors i ambd??s joglars. Tenint en compte les seg??ents caracter??stiques, el Cantar de M??o Cid es pot enclavar en l'anomenat Mester de Joglaria, aix?? com en l'??pica mitjeval dels canatars de gesta
- El seu contingut s??n fetes ??piques
- Era recitat i cantat al so d'un instrument
- S'utilitza el vers ??pic
[edita] El tema
Es tracta d'un heroi desterrat injustament, que ha de recuperar el seu honor. A trav??s de l'obra es viu l'engrandiment progressiu del personatge. Tot aix?? es completa a m??s amb el desenvolupament de l'acci?? guerrera i pol??tica.
[edita] Estructura de l'obra i argument
El Poema de M??o Cid conta les fetes de Rodrigo D??az de Vivar, El Cid Campeador.
Se sol dividir l'obra en tres parts:
- Cantar del destierro (vv. 1-1086). El Cid ha estat desterrat de Castella. Deixa a la seva esposa i filles, i inicia una guerra plagada de vict??ries, enviant un present al rei despr??s de cadascuna.
- Cantar de les bodas de les hijas del Cid (vv.1087-2277). El Cid conquesta Val??ncia i la hi d??na al rei Alfonso, que el perdona. Es concerta les noces de les seves filles amb els infants de Carri??n.
- Cantar de la afrenta de Corpes (vv. 2278-3730). M??s vict??ries de l'heroi castell??. Els seus gendres acumulen gran rencor contra ell i parteixen amb les seves esposes a les seves terres. A la roureda de Corpes les assoten i les abandonen. El Cid ha estat deshonrat i demana just??cia al rei. Els infants de Carri??n s??n derrotats pel cid. Els matrimonis s??n nuls i les seves filles es casen amb els infants de Navarra i Arag??.
