Camp de les Corts
De Viquip??dia
El Camp de Les Corts (denominaci?? provinent del barri barcelon?? del mateix nom) fou el terreny de joc del FC Barcelona entre els anys 1922 i 1957. L'estadi s'ubicava a l'illa delimitada pels carrers Num??ncia, Travessera de Les Corts, Vallespir i Marqu??s de Sentmenat i va ser testimoni del creixement i consolidaci?? del club blaugrana, de molts dels grans ??xits de la seva hist??ria, per?? tamb?? d'episodis i per??odes dif??cils per al club. El terrreny de joc tenia unes mesures de 101 x 62 metres i va ser obra dels arquitectes Santiago Mestres i Josep Alemany. L'aforament del camp de les Corts va evolucionar des dels 25.000 espectadors inicials fins als 60.000 abans de ser enderrocat a la d??cada dels seixanta
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
[edita] Els inicis
L'antic Camp de la Ind??stria havia quedat petit davant els ??xits creixents del FC Barcelona. i calia un nou camp de joc m??s gran i m??s modern. El 1919 s'havia iniciat un per??ode glori??s per al Bar??a, (considerat com l'edat d'or del club), gr??cies a l'aportaci?? de jugadors com Samitier, Alc??ntara, Zamora, Sagi, Piera i Sancho. El club esdevingu?? un dels s??mbols del nacionalisme catal??, i el Camp de Les Corts un dels principals llocs d'expressi?? del sentiment catalanista.
El Camp de Les Corts va ser constru??t en el temps r??cord de tres mesos i comptava amb una sola tribuna. La inauguraci?? tingu?? lloc el 20 de maig de 1922 amb un partit amb vict??ria blaugrana per 2-1 davant l'equip escoc??s del Saint Mirren. El primer gol fou de l'escoc??s Birrel en pr??pia porta i el segon d'Alc??ntara). Els blaugrana formaren amb Zamora, Planas, Surroca, Torralba, Sancho, Samitier, Piera, Mart??nez, Gr??cia, Alc??ntara i Sagi.
L'aforament inicial de Les Corts li permetia acollir 25.000 espectadors (30.000 a la fi dels treballs). Nom??s uns anys despr??s (el 1926) ??s ampliat fins assolir una capacitat per a 45.000 persones. El terreny de joc fou acuradament condicionat, s'hi planta una gespa, i el conjunt va rebre el nom de "la catedral del futbol".
El Bar??a comen???? r??pidament a assolir nous ??xits en el seu flamant terreny: el campionat catal??, consecutivament des de 1923-24 a 1927-28, i el campionat d'Espanya el 1924-25, 1925-26 i 1927-28. Finalment, coronant un deceni glori??s, el club hi guany?? la primera Lliga de la hist??ria del futbol espanyol, el 1928-29.
El Camp de les Corts fou l'escollit per acollir la final de la Copa d'Espanya que el 13 de maig de 1923 enfront?? l'Athletic de Bilbao i el C.E. Europa amb vict??ria dels bisca??ns sobre els graciencs per 1-0.
[edita] L'incident de la Marxa Reial i els temps dif??cils
El Bar??a continuava sent el s??mbol de la resist??ncia catalana contra el poder central, sobretot sota la dictadura del general Miguel Primo de Rivera (1923-1930). Els temps s??n aleshores dif??cils. El dia 24 de juny de 1925, el Camp de les Corts ??s escenari i testimoni d'un episodi que ha passat a la hist??ria del club blaugrana.
El club havia organitzat un partit contra el CE J??piter en homenatge a l'Orfe?? Catal??. Inicialment l'auroritat governativa no va concedir el perm??s i aix?? va provocar que el dia del matx una gran quantitat d'aficionats i catalanistes es concentrssin a Les Corts. Finalment concedida l'autoritzaci?? pr??via, i abans de comen??ar el matx amb el p??blic a les graderies, la banda de m??sica de la British Royal Marine (ancorada aquells dies en el port de Barcelona) va interpretar els himnes espanyol i brit??nic. El p??blic va xiular sorollosament mentre sonava la Marxa Reial i, ben al contrari, va aplaudir el God Save The Queen brit??nic. L'autoritat governativa, enfurida per l'incident, no trig?? en reaccionar contra el club i en repres??lia pels fets, el Camp de Les Corts fou clausurat per a una durada de sis mesos, finalment redu??da a tres. El president Joan Gamper va presentar la dimissi??.
En l'aspecte esportiu, la regressi?? del FC Barcelona ??s probablement un alleujament per a l'Estat, ja que malgrat els seus millors jugadors (Ventolr??, Raich, Escol??...), els problemes financers del club li impedeixen guanyar t??tols nacionals durant els anys trenta, tot i que guanya sis vegades el campionat catal??.
La Guerra Civil no arregla, evidentment, res les coses per al Bar??a. Un mes despr??s de l'inici dels combats, els homes de Franco assassinen el president del club, Josep Sunyol. L'equip, de gira pel continent americ??, ??s perdonat, per?? la meitat dels jugadors s'exilien a l'estranger. Despr??s, la seu del club ??s bombardejada el 16 de mar?? de 1938. Amb la caiguda de Barcelona el mateix any, el Bar??a, s??mbol del nacionalisme catal??, coneix els pitjors anys. El president Enric Pi??eyro, designat el 1940, i proper del poder franquista, hispanitza el nom del club, Club de F??tbol Barcelona, i modifica l'escut del club, on les quatres ratlles vermelles de la bandera catalana s??n reduides a dos.
[edita] Les cinc copes i la fi de Les Corts
Als anys quaranta, el FC Barcelona evita ser relegat a la segona divisi?? el 1942, per?? salva la seva temporada emportant-se la Copa d'Espanya contra l'Athletic de Bilbao (4-3). Poc a poc l'equip es va refent, guanyant la Lliga el 1944-45, 1947-48 i 1948-49, balan?? al qual cal afegir la Copa Llatina de 1949, contra l'Sporting de Lisboa. El camp de Les Corts fou seu d'aquesta nova competici??, disputant-s'hi una semifinal i el partit pel tercer i quart lloc. El Bar??a de l'??poca no t?? gaire competidors al seu nivell: C??sar, Basora, Velasco, Curta, els germans Gonzalvo, Seguer, Biosca, Ramallets constitueixen l'ossada de l'equip, i el cinquant?? aniversari ??s celebrat amb alegria, amb un escut sobre el qual la bandera catalana ??s finalment reestablerta (el nom no canviar?? fins el 1973).
L'arribada de Ladislau Kubala el 1950 ??s per si sola una nova empenta pel Bar??a. Entre 1951 i 1953, el club efectua un recorregut in??dit i incre??ble, guanyant tots els t??tols espanyols possibles: la Lliga el 1951-52 i el 1952-53 i la copa d'Espanya el 1951, 1952 i 1953. Per?? encara millor, el Bar??a aconsegueix el total de cinc competicions diferents, ja que a m??s de la Lliga i de la copa d'Espanya, els seus jugadors s'emporten la copa llatina contra el A.C. Milan, el 1952, la copa Eva Duarte de Per??n (supercopa d'Espanya), i la copa Martin Rossi. L'equip ??s llavors invencible, amb Basora, C??sar, Kubala, Moreno i Manch??n.
Per?? per a un equip invencible, i per a un club molt popular, el camp de Les Corts comen??a a ser massa petit, malgrat la seva capacitat augmentada a 60.000 espectadors. Francesc Mir??-Sans, que succeeix Enric Mart?? Carreto al lloc de president (aquest havent dimitit de resultes de l'assumpte Di St??fano, que hagu?? de signar per al Real Madrid despr??s t??rboles negociacions), decideix fer construir un nou estadi, que obre el 24 de setembre de 1957 sota el nom de Camp Nou, amb una capacitat per a 90.000 persones. El camp de Les Corts tanca immediatament per ser enderrocat. Per?? la hist??ria pel Bar??a, despr??s d'una nova copa d'Espanya el 1957, continua el seu cam??.
