Blai Maria Colomer i Pérez
De Viquipèdia
Blai Maria Colomer i Pérez (Bocairent, 1833 [1] – París, 27 de juny del 1917), compositor, pianista i professor de música.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Estudià a València i, a partir de l'any 1851, a París amb Marmontel. Guanyà el primer premi de piano (1861) i el d'harmonia (1863) del Conservatori Nacional de París. El 1869 n'esdevingué professor, i hi tingué alumnes com Georges Sporck (1870-1943). Va ser professor de piano i harmonia a les Écoles de la Légion d'Honneur. Es nacionalitzà francès.
Com a compositor, quedà finalista en el concurs d'òpera organitzat pel govern de Napoleó III. També compongué una òpera, La copa del rei de Thule, algunes operetes, dos concerts per a piano i orquestra i altres obres. Per a ús dels seus alumnes va fer gran quantitat d'obres de piano per a estudiants.
[edita] Obres
(Signà moltes de les seves obres com B.M.Colomer)
- Airs de Ballet
- Alborada: aubada espagnole, per a orquestra
- Aubade: souvenir d'Espagne no. 1 Paris: Enoch Frères et Costallat, 1887
- Chants Assyriens: pour hautbois, violon, ou flûte avec acct. de piano Paris: Wast, 1897
- Bourrée, per a conjunt de vent
- La copa del rei de Thule, òpera
- Danza: souvenir d'Espagne no. 2 Paris: Enoch Frères et Costallat, 1887
- Deux Idylles. No. 1. Chant du Gondolier. No. 2. Berger et Bergère, per a orquestra. Londres, 1880
- Études de solfège en clé de sol: intonations et rythmes, per a veu. Paris: Heugel, 1899
- Fantaisie - Legende, per a oboé i piano. Obra seleccionada al Conservatori de París per al concurs del 1899 de solistes d'oboè [2]
- Marcha (gravada en disc el 2006 [3])
- Marruecos, marcha triunfal, op. 1 Paris: E.Saint-Hilaire, ca 1860
- Menuet, minuet per a conjunt de vent
- Les noces de Fingal (1889), lletra de Judith Gauthier. Premi Rossini del 1889
- Pas de la Clochette. Air de Ballet Paris: Enoch Frères et Costallat, 1887
- Polonesa
- 1er. concerto symphonique, op. 22, per a piano i orquestra, Paris: Durand Schoenewerk & Cie., 1879
- Les sept paroles du Christ: oratorio pour soli, choeurs, orchestre et orgue Paris: Hérelle, 193?
- Simfonia en Fa
- Sonate dramatique pour piano et violoncelle (1883)
- Theodoric, obertura simfònica
[edita] Per a piano
- Ballabile pour piano Paria, 1884
- Do, Ré, Mi, Fa, Sol, duet de piano
- Don Pasquale: souvenirs Paris: Léon Grus, ca 1866
- En fredonnant Paris: Senart, 1913
- Esquisses mélodiques 1: Pleurs, ballade, Paris: Heuget et cie, ca 1867
- Esquisses mélodiques 2: Sourires, scherzo, Paris: Heuget et cie, ca 1867
- Galop des postillons, Paris: Heuget et cie, ca 1866
- La gitanella: caprice caractéristique Paris, 1884
- Idylles et caprices: fantaisies, per a piano a quatre mans Paris: Léon Grus, ca 1871 (Londres, 1876, 1880)
- Jupiter-polka, Paris: Heuget et cie, ca 1866
- Une larme, Paris: Léon Grus, ca 1869
- Les Lignes supplémentaires
- Menuet Renaissance Paria, 1883
- Napolitaine. Tarentelle Paris, 1883
- Orientale Paris: Senart, 1913
- Papilons D'Or. Caprice Ballet
- La peregrina: grande valse de salon Paris: E. et A. Girod, ca 1869
- Le Petit Ensemble pour les Commençants, duet de piano
- Petite valse pour piano a quatre mains. Op. 34 Paria, 1884
- Primera mazurka de salón, Madrid: Casimiro Martín, 1861
- Le Réveil des Lutins. Caprice. Op. 44 Paris, 1884
- Rythmes contrariés, 2-3, 3-4, 4-5 Paris: Leduc, 1913
- Sérénade Galante Paris, 1883
- Sérénade pour le piano Paris: E. et A. Girod, ca 1865
- Souviens-toi Paris: Léon Grus, ca 1869
- Tempo di Minuetto, morceau de genre Paris, 1876
- Trois sonatines Lyon: Janin frères, sa
- Valses concertantes. Op. 24, per a piano a quatre mans paris, 1881 (Londres, 1895)
- Vénise: esquisse mélodique Paris: E. et A. Girod, ca 1867
- Vignettes musicales, duet de piano
[edita] Bibliografia
- Eduard Vañó Vicedo Breu història del músic bocareintí, Blai Maria Colomer, dins del Programa de Festes de Sant Blai 2004
- Marcelle Soulage Les avatars d'un Prix Rossini en 1889, article a Revue de musicologie 56-2 (1970)
[edita] Enllaços
[edita] Notes
- ↑ Altres fonts diuen 4 de febrer del 1840 [1]
