Bistam

De Viquipèdia

Bistam fou oncle matern de Cosroes II, militar i home d'estat persa.

Vas servir sota Ormuz IV I sota Cosroes II. El seu pare es deia Sapor i era nét de Korbondad. Pertanyia a la família dels Spahbad, comandants militars i una de les grans nissagues de l'Imperi i suposats descendents dels arsàcides.

Ormuz IV va empresonar i executar a alguns magnats entre els quals el pare de Bistam, Sapor. Bistam i el seu germà Bendoy foren empresonats. La paga de l'exèrcit fou reduïda un 10% i les unitats de cavalleria reduïdes. El principal cap dels nobles, Bahram Txobin, un victoriós general, es va aixecar i es va dirigir a Ctesifont; els magnats es van revoltar en aquesta ciutat i van alliberar als presoners; en la confusió de la revolució i l'arribada imminent de Txobin, el poder va quedar en mans de Bistam i Bendoy (grec Bindoes); van donar suport a Cosroes, fill d'Ormuz IV, com a rei i Ormuz fou detingut i cegat i finalment executat; Txobin ja estava a la vora de la ciutat i Bistam i Bendoy van fugir cap a Azerbaidjan (estiu del 590). Bistam es va quedar a l'Azerbaidjan per reclutar fidels mentre Bendoy i Cosroes anaven cap l'Imperi Bizantí.

A començaments del 591 Cosroes va tornar amb un exèrcit de mercenaris bizantins (obtingut a canvi d'un tractat amb concessions territorials als bizantins) i Bistam se li va unir amb vuit mil reialistes; Bendoy es va escapar i se'ls va unir també. La batalla contra les forces de Txobin va acabar amb la victòria de Cosroes. Aquest va conservar per un temps una guàrdia bizantina de mil soldats. Els seus fidels foren recompensats: Bendoy fou nomenat tresorer i gran ministre i Bistam governador del Tabaristan, Gurgan, Kumesh i Khurasan.

Però la mort d'Ormuz assenyalava a Cosroes i aquest va decidir desfer-se dels seus oncles sobre els que havia de recaure tota la culpa. Bendoy fou arrestat, mutilat i executat.

Cosroes va convidar a Bistam a anar a la cort per consultes, però va conèixer els fets a temps i es va revoltar, reclamat la reialesa en raó de la seva ascendència arsàcida, declarant als sassànides usurpadors i tornà a dir que Sassan, l'ancestre sassànida, només era un pastor. Va rebre el suport de la resta de les forces de Bahram Txobin que havia estat assassinat al seu exili al país dels Turcs Occidentals (aquestes tropes es van establir al Daylam i anaven dirigides pel seu fill Sapor) i de molts magnats.

Bistam es va casar amb Gordiya, germana de Bahram Txobin i va emetre moneda a Ray amb la llegenda Peroz Bistam (Bistam el Victoriós) . Va lluitar fins el 596 amb l'ajut de cavallers de l'Iraq i mercenaris de Ray i Qazwin, i va obtenir l'adhesió dels magnats locals a Gilan, Babr (regió d'Ardebil) i Talishan.

Bistam va rebutjar diversos exèrcits enviats contra ell i encara va poder estendre el seu poder cap el país dels heftalites on dos prínceps de noms Saug i Pariowk se li van sotmetre. Bistam va fixar la seva capital a Dashtaba o Dastabi, prop de Ray i va fer diverses expedicions a Mèdia; el darrer dels exèrcits que va marxar contra ell fou dirigit pel mateix Cosroes; Bistam va guarnir els principals passos de muntanya i va aturar l'exèrcit de Cosroes en una gran batalla prop d'Hamadan; però després de tres dies de lluita, Cosroes va recórrer a la traïció i va aconseguir que Bistam fos mort pel príncep Pariowk, que va portar el cap de Bistam a Cosroes. L'exèrcit de Bistam es va desbandar sense líder; un altre versió diu que Bistam fou mort per la seva dona Gordiya que havia rebut la promesa de matrimoni de Cosroes.

Uns seixanta fidels foren executats entre els quals Sapor fill de Bahram Txobin. L'armeni Sembat Bagratuni fou enviat per Cosroes per recuperar el control de les províncies revoltades. Cosroes va acabar acusat jutjat i executat per la mort del seu pare i dels seus oncles. Els seus fills Tiroya i Bendoya van continuar la casa dels Spahbad i van lluitar contra els àrabs el 634; una germana de Bistam va tenir un fill de nom Narsès que també va combatre als àrabs. El seu nom s'ha conservat en la ciutat de Bestam al nord de Sahrud i alguns altres llocs.

Precedit per: Cosroes II

Usurpador de l'Imperi Sassànida 591–592

Succeït per: Ormuz l'usurpador