Berenguer Folc
De Viquipèdia
Berenguer Folc o Berenguer Bernat[1] fou abat del monestir de Sant Cugat (1091-1103) i bisbe de Barcelona (1100-1106).
Després de la mort de l'abat Pere l'any 1089, estigué dos anys vacant l'abadia fins que el 1091 els monjos elegiren per abat a Berenguer Folc, de la sang dels comtes de Barcelona, que a la seva vellesa fou bisbe de Barcelona a la vegada que abat del monestir.
Sent bisbe de Barcelona obtingué de Ramon Berenguer III la unió i subjecció dels monestirs de Santa Cecília de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt al monestir de Sant Cugat, i una butlla del papa Urbà II en la que es confirmaven totes les possessions i privilegis del monestir, comptant-se entre les primeres els monestirs de Sant Llorenç, Sant Pau del Camp, Santa Cecília de Montserrat i Sant Salvador de Breda, i diversos priorats regulars[2].
[edita] Referències
- ↑ Episcopologi a la web de l'Arquebisbat de Barcelona
- ↑ PERAY, Josep de. Monografia històrica i descriptiva de Sant Cugat del Vallès. Sant Cugat del Vallès, 1990 Editorial Rourich. Pàg. 37. ISBN 84-7705-030-9