Berós

De Viquipèdia

Berós (Berosus, Βηρωσός o Βηρωσσρός) fou un sacerdot de Belos (Belus) a Babilònia i historiador.

El seu nom es considera que es el mateix que Bar Oseas (fill d'Osees). Va néixer en el regnat d'Alexandre el Gran i va viure fins al regnat d'Antíoc II Theós (261 aC-246 aC) en el regnat del qual hauria escrit la seva historia de Babilònia.

Sobre la seva biografia personal no es coneix gairebé res; fou un home de grans coneixements i que parlava grec. Com que la seva historia era la d'una persona que segons alguns autors no parlava la llengua caldea s'ha suposat que era un grec que va escriure amb el pseudònim d'un caldeu famós a Babilònia, però probablement era una obra escrita en grec per un babiloni, igual que Menandre de Pèrgam havia escrit la de Fenícia i Manetó la d'Egipte.

La seva historia esta formada per tres llibres i es anomenada Βαβυλωνικά, o Χαλδαϊκά o ἱστορίαι Χυλδαϊκαί. L'obra s'ha perdut i només es conserven alguns fragments mercès a Flavi Josep, Eusebi, Sincel·le i alguns pares cristians. Berós també va escriure sobre els països veïns com Caldea i Mèdia i ell mateix diu que derivava el seu coneixement dels arxius del temple de Belos.

També va escriure sobre astronomia, astrologia i altres temes similar però els fragments conservats no permeten emetre un judici. Plini diu que els atenencs li van erigir una estàtua al gimnàs. Vitruvi li atribueix el invent d'un rellotge de sol semiciruclar (hemyciclum) i diu que al final de la seva vida es va establir a l'illa de Cos on va fundar una escola d'astrologia. Una obra anomenada Berosi Antiquitatum libri quinque cum Commentariis Joannis Annii, publicat a Roma el 1498 fou una fabricació de Giovanni Nanni un monjo dominic de Viterbo conegut com Annius de Viterbo (mort el 1502).