Benjamí de Tudela

De Viquipèdia

Benjamí de Tudela (1130 - 1173) fou un rabí espanyol famós per les cròniques dels seus viatges. Coneixedor de diverses llengües i desitjós d'aventures, va emprendre un viatge d'uns catorze anys (potser també per comerciar amb pedres precioses, si bé aquesta dada no està confirmada) i va recollir les seves impressions en un llibre anomenat Sefer Maasaot.

El seu viatge comença a la seva Tudela natal. Benjamí va recórrer la vall de l'Ebre fins a Barcelona, va pujar fins a Girona i Marsella per agafar allà un vaixell fins a Itàlia, on visità les ciutats més importants, com Pisa o Roma. Després va baixar fins a Otranto, on s'embarcà per arribar a les illes gregues (destaca la seva estada a Corfú). A continuació estigué uns mesos a Constantinoble, ciutat que va descriure amb força precisió. Visità Xipre i Antiòquia i va entrar a Palestina, on de nou va realitzar una curosa descripció del mode de vida de la gent senzilla, a més de les condicions dels llocs de pelegrinatge. Posteriorment va anar a Bagdad, potser l'indret que descriu més extensament a la seva obra. Des d'allà realitzà petits viatges per Mesopotàmia i Pèrsia, recollint llegendes sobre els llocs del seu interès. També va rebre notícies de les comunitats jueves asiàtiques, situades en indrets massa llunyans per anar-hi personalment. Aleshores va baixar cap a Egipte, país on estigué prop d'un any. Per acabar, va navegar cap a Sicília i des d'allà retornà a Espanya, recopilant històries dels jueus del nord d'Europa per a la seva crònica.

La seva obra va assolir gran èxit per la descripció de llocs remots i costums dels jueus d'arreu del continent. Va reeditar-se diverses vegades, sobretot al segle XVI, quan va ser traduïda a les principals llengües europees.