[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Bellvitge - Viquipèdia

Bellvitge

De Viquipèdia

Bellvitge és un barri del municipi català de l'Hospitalet de Llobregat, dins la comarca del Barcelonès.

Taula de continguts

[edita] Geografia

Bellvitge està situat a una altura de 4 a 8 metres sobre el nivell del mar. Limita per l'oest i el sud amb els municipis de Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat i Barcelona; amb el barri hospitalenc del Gornal a l'est i amb el barri del Centre al nord.

[edita] Història

El territori que actualment ocupa el barri de Bellvitge era una zona destinada a l'agricultura de regadiu, molt productiva gràcies a les seves fèrtils terres. Es caracteritzava també pels desbordaments del riu Llobregat.

Tanmateix els primers indicis de que el lloc estava habitat es remunten als segles X i XI, època en què es va construir l'ermita de Bellvitge, situada a uns dos quilòmetres al sud del petit poble de l'Hospitalet, que avui constitueix el nucli antic de la ciutat. La primera referència escrita, tant de la zona com de la seva ermita, són uns arxius datats del 8 de maig de 1057, essent Ramon Berenguer I comte de Barcelona.

Edificis del barri vistos des del Parc de Bellvitge
Edificis del barri vistos des del Parc de Bellvitge

[edita] La lluita veïnal

El barri tal i com avui dia el coneixem va néixer l'estiu de 1964, quan l'empresa Inmobiliaria Ciudad Condal S.A. va iniciar-ne la construcció, en uns terrenys que havia comprat prèviament als pagesos de la zona.

La construcció del polígon, que va ser concebut com una zona residencial, es va englobar dins un marc d'actuacions que es van portar a terme per a oferir habitatges als immigrants procedents de la resta d'Espanya - més de 126.000 persones el 1964 - que venien a Catalunya a la recerca de treball.

Les primeres construccions es van aixecar al costat de l'ermita, prenent el carrer el nom d'aquesta - carrer de l'Ermita de Bellvitge-, i estenent-se per tota la part sud. Aquesta zona va prendre posteriorment el nom popular de "Bellvitge Vell". Posteriorment, l'any 1968 es va procedir a l'edificació dels terrenys de la part nord, on actualment hi ha l'avinguda Amèrica.

Els primers problemes van començar a sorgir entre els nous veïns i les constructores (ICC, CIDESA, Lamano i UREDESA) degut a què aquestes no dotaven al barri dels equipaments previstos al Pla Parcial, estant més interessades en construir quants més blocs i més ràpid millor.

Així doncs no resultaven estranys els problemes d'enllumenat, paviment de les voreres, manca d'escoles i de zones verdes, i comunicacions insuficients amb la resta de l'Hospitalet i inexistents amb Barcelona. A més a més, a aquestes deficiències se'ls sumaven les riuades del riu Llobregat.

No sent suficients els problemes d'habitabilitat del barri, les constructores es van llançar a una carrera especuladora en la qual van modificar repetides vegades el Pla Parcial i van augmentar repetides vegades la densitat d'habitatges, passant així d'una projecte inicial de zona residencial a un projecte de construcció del barri dormitori amb la major densitat de població de tota Europa.

Aquesta situació va fer que els veïns decidissin organitzar-se per a fer-se escoltar davant les autoritats competents. Així, es van dur a terme diverses accions de protesta entre les quals destaquen la realització d'un túnel per sota de la Gran Via per a poder-la creuar sense perill i les protestes que van tenir lloc entre 1973 i 1976, i on sota el lema "No més blocs", els mateixos veïns van paralitzar les obres de nous edificis. Finalment, una sentència del Tribunal Suprem va ordenar el cessament de tota construcció a Bellvitge l'any 1980.

[edita] Etimologia

Hi ha dues hipòtesis sobre l'origen del vocable Bellvitge.

La primera defensa que Bellvitge prové d'expressions, com ara "bell viatge" o "bella vista", dites pels viatgers que hi passaven entrant o sortint de la ciutat de Barcelona.

L'altra versió assegura que l'indret era conegut com Malvitge, ja que en els seus voltants s'hi trobava una masia coneguda com el Mas de Malvitge. Aquest nom s'hauria anat transformant per la pròpia gent de la zona degut a les referències negatives de Malvitge, que s'assemblava a "mal viatge".


[edita] Personatges rel·lacionats amb el barri

Xavi Fernández: Ex-jugador de bàsquet profesional

Alberto Lopo: Jugador de futbol profesional del Deportivo de la Coruña

Dani Flaco: Cantautor

[edita] Imatges de Bellvitge

[edita] Enllaços externs