Bell X-1
De Viquipèdia
El Bell X-1, originalment conegut com XS-1, va ser el primer avió capaç de superar la velocitat del so amb un vol horitzontal, per tant, de travessar la barrera del so. El 14 d'octubre de 1947, un avió pilotat per Charles Elwood Yeager de la USAF, va assolir la velocitat d'un Mach i una altitud de 45000 peus. Va travessar la barrera del so. L'aeronau va ser llançada per la panxa d'un B-29 modificat i va planar fins que va poder dur a terme l'aterrament a una pista.
L'aeronau era impulsada per un motor de coet Reaction Motors XLR-11-RM3 de 26,7 kN de càrrega. Tenia una longitud de 9,4 m, una envergadura de 8,5 m i una altura de 3,3 m. La superfície de la volada era de 12 m². L'aeronau buida pesava 3175 kg, carregada 5545 kg i el pes màxim al envolar-se era de 5557 kg. L'avió podia assolir com a velocitat màxima 1541 km/h, podia arribar a 5 min d'impuls sostingut per el motor i tenia un sostre de servei de 21900 m.
[edita] Història
Al començament del 1946, dos XS-1 varen dur a terme una serie de proves a l'aeròdrom militar de Muroc (California), per obtenir les dades necessàries per dur a terme vols a velocitats supersòniques. Aquestes proves varen acabar quan varen aconseguir amb un vol tripulat superar el Mach 1, la velocitat del so. Ho va aconseguir el 50è vol, a una velocitat màxima de Mach 1,06.
Aquest avió va ser el primer que es va construir amb intencions d'investigació, sense produir-ne un sèrie. El seu disseny va ser realitzat a partir de les propostes de la NACA, va ser pagat per les Forces Aèries i construït per Bell Aircraft Inc. La construcció d'aquesta aeronau va proporcionar dades per al disseny de futures aeronaus d'alt rendiment.
