[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Bec de perdiu - Viquipèdia

Bec de perdiu

De Viquipèdia

Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Bec de perdiu

Classificació científica
Regne: Fungi
Fílum: Basidiomycota
Classe: Homobasidiomycetes
Ordre: Boletales
Família: Gomphidiaceae
Gènere: Chroogomphus
Espècie: Ch. rutilus
Nom binomial
Chroogomphus rutilus
(Schaeff.) O.K. Mill.
Característiques morfològiques
Chroogomphus rutilus


umbonat agut


laminar


decurrent


comestible


peu nu


Color oliva


micorrizogen

Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires.
Seguiu el Projecte de fongs

El bec de perdiu, pota de perdiu o cama de perdiu (Chroogomphus rutilus, del grec khrós: color; gómphos: clau, pern; del llatí rutilus: vermell) és un bolet de la classe dels basidiomicets i comestible.

Taula de continguts

[edita] Morfologia

Aquest bolet, encara que pot arribar a tindre un barret d'uns 10 cm de diàmetre, sol trobar-se sempre de talla més petita.

Presenta una coloració molt variada segons les contrades: a l'alta muntanya sol ser fosc, bru i, fins i tot, moradenc, mentre que en els boscos mediterranis acostuma a ésser més clar, amb tons bruns rogencs.

El seu barret té forma de campana, quan és jove, amb un mamelló central, però a mesura que creix es va estenent i acaba ben pla.

Les làmines, de color groc sofre, es van enfosquint amb l'edat i són gruixudes, espaiades i decurrents. Al principi estan protegides per un vel fugisser.

El peu, de tons similars a la resta del bolet, està sovint torçat i s'aprima cap a la base.

La seua carn grogosa no fa cap olor ni té cap gust característic.

[edita] Hàbitat

Viu en boscos de coníferes i surt des de finals d'estiu fins a la tardor. És un bolet molt comú.

[edita] Gastronomia

És comestible. En fregir-lo primer es torna d'un color violaci i al final gairebé negre[1].

[edita] Referències

  1. Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 176-177.

[edita] Bibliografia

  • Arora D. (1986) Mushrooms Demystified. Berkeley, CA: Ten Speed Press. ISBN 0898151694.
  • Breitenbach J & Kränzlin F (1991). Fungi of Switzerland 3: Boletes & Agarics, 1st Part. ISBN 3-85604-230-X. .
  • Nilsson S. & Persson O. (1977) Fungi of Northern Europe 1: Larger Fungi (Excluding Gill Fungi). Penguin Books. ISBN 0140630058.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Bec de perdiu