Baus
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
  Baus
Localització de Baus a França
|
|||
 |
|||
| Estat • Regió • Departament • Districte • Cantó |
 FrançaProvença – Alps – Costa Blava Boques del Roine Districte d'Arles Cantó de Saint-Rémy-de-Provence |
||
| Superfície | 17 km² | ||
| Altitud | n/d | ||
| Població (1999) • Densitat |
434 hab. 25,53 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Codi postal | 13520 |
||
| Codi INSEE | 13011 |
||
Baus (en occità provençal Lei Bauç de Provença, ço és "els Balços" [1]; en francès Les Baux-de-Provence) és un municipi francès, situat al departament de Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava. L'any 1999 tenia 434 habitants.
El municipi està centrat al voltant d'un poble situat sobre un esperó rocós de 200 m d'alçària (en provençal, un baou és un esperó rocós), començament d'un altiplà i primer contrafort de la cadena dels Alpilles. El municipi és dominat per una vasta fortalesa, avui en ruïnes, des d'on es gaudeix d'una àmplia vista sobre les planes del sud, cap a Arle i la Camarga.
Els habitants són els baussencs (femení: baussenques).
En aquest municipi hi va ser explotat per primera vegada el mineral d'alumini, la bauxita.
[edita] Història
Les capacitats defensives de l'indret l'han fet des de sempre un lloc atraient per a l'hàbitat humà. Han estat trobats rastres de vida que han estat datats a uns 6.000 anys. Va ser utilitzada pels Celtes com un fort o un oppidum al voltant del segle II aC.
A l'edat mitjana va esdevenir una plaça forta d'un domini feudal controlant 79 ciutats i pobles de les rodalies. La fortalesa va ser construïda del segle XI al XIII, sobre una vasta extensió de set hectàrees. Els senyors dels Baus van controlar la Provença durant nombrosos anys, aconseguint una forta reputació. Deien ser descendents del rei-mag Baltasar, per això sortia al seu escut d'armes una estrella de plata de setze punxes, per a recordar la que, segons l'Evangeli, va guiar els tres reis cap a Betlem; i la seva inscripció era «a l'atzar, Baltasar».
La fortalesa ha tingut una història militar moguda i va ser objecte de nombrosos assalts. La sòlida torre de l'homenatge que actualment encara la domina, recorda la importància d'aquest castell, objecte de totes les cobdícies, en el moment de l'època medieval.
Al segle XII els senyors dels Baus es van sotmetre al final de les guerres baussenques. El gran castell va començar a tenir una reputació per la seva cort fortament cultivada i cavalleresca. El domini disminueix finalment al segle XV a la mort de l'última princesa de Baus.
Els Baus, així com la Provença, són llavors lligats a la corona de França sota la fèrula de la família Manville. El poble va esdevenir un centre del protestantisme i va temptar fins i tot una revolta contra la corona el que comportà que, el 1632, el cardenal de Richelieu ordenés enderrocar el castell i els seus murs.
El 1642, la ciutat va ser oferta a la família Grimaldi en tant que marquesat. El títol de Marquès dels Baus els és d'altra banda encara reconegut. Administrativament, la ciutat és francesa i el títol de marquès dels Baus és tradicionalment donat a l'hereu del tron monegasc, actualment Albert de Mònaco).
El 1822 s'hi descobreix l'existència de bauxita pel geòleg Pierre Berthier. El mineral és intensament explotat per l'empresa Pechiney fins al seu esgotament al final del segle XX.
El nombre d'habitants que viu encara a la vila vella - la part alta del poble - és només de 22 habitants, i menys de 450 habitants per a tot el municipi, mentre que en el temps de màxima esplendor hi vivien aproximadament 4.000 baussencs.
[edita] Notes
- ↑ Segons la norma clàssica de l'occità: Lei Bauç de Provença; segons la norma mistralenca: Li Baus de Prouvènço
