Bateria de plom i àcid
De Viquipèdia
| Especificacions de la Bateria |
|---|
| Energia/Pes (Wh/Kg) = 30-40 Wh/kg |
| Energia/tamany (Wh/L) = 60-75 Wh/L |
| Potència/Pes (W/Kg) = 180 W/kg |
| Eficiència Càrrega/descàrrega (%) = 70%-92% |
| Energia/Preu-consumidor (US$/Wh) = 7(sld)-18(fld) Wh/US$ [1] |
| Autodescàrrega (%mensual) = 3%-20%/mes [2] |
| Durabilitat (cicles) = 500-800 Cicles |
| Voltatge nominal d'una cel·la = 2.0 V |
La bateria de plom i àcid inventada el 1859 pel físic francès Gaston Planté és el tipus més antic de bateria recarregable.
Malgrat tenir la segona pitjor relació energia / pes (propera a la de la bateria de níquel i ferro) i una corresponentment baixa relació energia / volum, la seva habilitat de proporcionar puntes de corrent elevades comporta una alta relació potència / pes.
Aquestes característiques juntament amb el seu baix cost les fan idònies pel seu ús en cotxes, en proveir l'elevat corrent necessari per al motor d'arrancada.
També s'utilitzen en toros mecànics, pels quals l'elevat pes de les bateries s'utilitza de contrapès.
Àmplies rengleres d'aquestes bateries s'utilitzen com a potència de reserva per a instalacions de comunicacions, estacions de generació i centres de càlcul.
També s'utilitzen per proveir de corrent els motors elèctrics de submarins convencionals diesel-elèctrics.
