Baquílides

De Viquipèdia

Baquílides (Bacchylides, Βακχυλίδης) fou un poeta líric grec nadiu de Iulis a l'illa de Ceos.

Era nebot de Simònides de Ceos i fill de Medó o Meiló (en alguna font Midil). El seu avi patern fou un atleta que portava el seu mateix nom. Va viure a la cort d'Hieró I de Siracusa junt amb Simònides i Píndar. Eusebi de Cesarea diu que va florir vers el 450 aC però com que Hieró I va morir el [467 aC] i Baquílides ja era famós en vida del tirà, la data més probable es vers 470 aC. L'escolàstica de Píndar deixa constància de la rivalitat entre Baquílides i Píndar.

Va deixar nombrosos poemes anomenat epinicis (cançons en honor de guanyadors als jocs), himnes, panes, ditirambes, prosòdies, hiporquemes, eròtiques i uns cànons de beure anomenats parenia, de tot el qual només resten uns fragments; pel que se sap es distingia per l'elegància i finesa de les seves composicions; fou inferior a Píndar en força i energia. Va escriure en dialecte dòric però introduint algunes formes àtiques. Dos epigrames de l'antologia grega li són atribuïts.