Banteay Kdei
De Viquip??dia
Banteai Kdei ??s un temple budista situat al complex arqueol??gic d???Angkor, al nord de Siemp Reap, Cambodja. El temple es va aixecar al bell mig d???un recinte emmurallat, el qual ??s a tocar del Srah Srang, al sud del Baray Oriental i a llevant d???Angkor Tom. Angkor, aquest temple incl??s, ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
[edita] Hist??ria
Aquest temple es va bastir en el mateix empla??ament d???un altre anterior, del segle X. Pr??cticament no hi ha documentaci?? (no s???ha trobat l???estela fundacional). La seva construcci?? es va desenvolupar durant el regnat de Jayavarman VII (1160-1219) i del seu successor, Indravarman II (1219-1243). No ??s una construcci?? unit??ria, i s???hi van fer reformes. L???estat de conservaci?? del conjunt ??s regular, amb zones enrunades i altres restaurades.
[edita] Els edificis
Com en d???altres construccions d???Angkor, ens trobem amb un complex-ciutat, tancat dins d???una muralla d???uns 500 x 700 m, amb quatre gopures iguals orientats als punts cardinals. El temple, com ??s habitual, est?? orientat a llevant. El primer gopura, en aquesta muralla, ??s centrat per una torre amb quatre rostres orientats als punts cardinals, similars als d???Angkor Tom, a la part inferior hi ha representacions de Garuda. Hi ha tamb?? unes falses finestres amb balustres figurats, el curi??s ??s que es representen mig obertes, amb aquests balustres nom??s a part inferior. M??s endavant hi ha restes escasses de dues ???biblioteques???.
El centre ??s ocupat pel santuari. Entrant pel gopura de llevant hom troba en primer lloc una terrassa, sobre un fossat rectangular antigament inundat, a l???interior del qual hom troba un segon recinte emmurallat, amb unes mides de 320 x 300 m. La terrassa sobre el fossat t?? un segon cos de planta cruciforme i ??s envoltat de representacions de N??ga, la serp protectora amb grans caps de cobra drets.
Darrera la terrassa s???aixeca el segon gopura monumental, un dels quatre que es troben en aquesta muralla, orientats en els quatre punts cardinals. Al bell mig d???aquesta entrada hi ha una imatge de Buda assegut.
Seguint la cal??ada elevada, que travessa els edificis d???est a oest, trobem a la dreta (nord) un una construcci?? coneguda com ???Edifici de Columnes???, bastant deteriorat i que hom ignora a que es destinava. Despr??s hom troba ???Sala de Dansa???, una construcci?? hip??stila amb quatre petits patis. No t?? coberta, ja que s???hauria fet de fusta i ara s???ha perdut. El seu nom ??s degut als relleus d???apsares que es veuen a les mateixes columnes.
Passada la ???Sala de Dansa???, hom arriba al darrer recinte, el temple pr??piament dit. Com els anteriors, tamb?? t?? quatre gopures, l'oriental m??s monumental, el de ponent m??s senzill i els del nord i sud, pr??cticament simples portes. Aquesta muralla t?? una galeria per la part interior que envolta, a manera d???un claustre, el santuari.
Aquest santuari est?? format per quatre galeries perim??triques, i dues m??s en forma de creu al centre, de manera que delimiten quatre patis, els dos primers ocupats per petites ???biblioteques???. El centre ??s ocupat pel santuari principal.
Cal senyalar que, a difer??ncia dels temples occidentals de l?????poca, aquests no estaven pensats per acollir els fidels per a celebracions lit??rgiques, simplement s???aixecaven com a resid??ncia dels d??us, una mena de palaus celestials. Les cambres dels santuaris no tenen grans mides i la seva circulaci?? per l???interior ??s dificultosa, foscos, amb barreres arquitect??niques, etc. La seva funci?? era la d???acollir una o diverses imatges i permetre m??nimament la circulaci?? dels encarregats del seu manteniment.
A partir d???aqu?? el recorregut ??s ja de sortida, sempre en direcci?? a ponent, primer el gopura del santuari, despr??s el de la segona muralla, arru??nat, una terrassa sobre el fossat i el darrer gopura, ja a la sortida de la ???ciutat???.
[edita] Bibliografia
- Claude Jacques, Michael Freeman. Angkor cit?? khm??re. Ed. Olizane. Ginebra, 2000. ISBN 2-88086-253-1
- Jean Laur. Angkor. Flammarion. 2002. ISBN 2-820-0897-5
- Maurice Glaize. Angkor. J. Maisonneuve. Paris, 2003. ISBN 2-7200-1091-X