Ball de la Rosaura
De Viquipèdia
El ball de la Rosaura el podem catalogar dins el gènere dels Balls parlats. Pere Anguera defineix els Balls Parlats com a “espectacles populars basats en el diàleg en els quals la música i la coreografia desenvolupen un paper complementari, és a dir en els quals el text i el seu missatge assumeixen el protagonisme”.
El ball de la Rosaura va ser un ball parlat en llengua castellana molt popular en la seva època i es va representar a bona part de les poblacions del Camp, de la Conca de Barberà i del Penedès, se sap que, a part de Reus, es va representar a Alforja (1879), Capafonts, Falset (1877), Riudoms (1861), L'Espluga de Francolí, Vilafranca, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Calafell... aquesta darrera població és l'única que l'han recuperat l'any 2007.
L'argument del ball sembla que està inspirat en un fet històric ocorregut a Trujillo. Sembla ser que un fadrí va seduir una donzella, la Rosaura, i que la raptar amb l'ajuda d'un cosí. La van dur a un bosc i allà la van violar, la van lligar a un arbre completament nua i van fugir. Després la va trobar un caçador, la va conduir a casa seva i més tard la noia va entrar de monja en un convent.
Se sap que va sortir al Seguici Festiu de Reus els anys 1865, 1878 i el 1892 en festivitats en honor a la Mare de Déu de la Misericòrdia. També s'ha trobat el text del ball, escrit per Josep Torné i Domingo. Edició de la llibreria de Joan Grau, 1873. També s'ha trobat una reedició sense data amb el text del diable burlesc en català. Des qual en reproduim alguns versos:
Si comenso per las donas
crech que no'n quedarà cap
totas s'han desgarriat
apenas hi ha sis de bonas
...
Cuant arriba lo homa al vespre
lo supa se ha de arreglà
los coantis los troba buits
y los plats pera rentà
Lo pobre Pep Anton
te de coure lo supà
te de dà menjà als tusinus
y fins lo urinal te de buidà. ...
