Aule Persi Flac

De Viquipèdia

Aule Persi Flac (Aulus Persius Flaccus) (Volterra, 4 de desembre del 34-24 de novembre del 62) fou un dels més grans satiristes romans, més jove que Gai Lucili i Horaci i més gran que Juvenal. La data del seu naixement i mort apareix a la crònica d'Eusebi i el seu coneixement personal resulta d'una antiga biografia generalment incorporada a les seves obres (la més antiga anomenada Vita Auli Persii Flacci de Commentario Probi Valerii sublata), que podria ser obra de Marc Valeri Probe (meitat del segle I) o algun altre.

El seu pare Flac va morir sis anys després del naixement del fill; la mare, Sisennia es va casar llavors amb un romà de nom Fusius i uns anys després va quedar altre cop vídua. El noi va romandre a Volaterrae fins als 12 anys i llavors va anar a estudiar a Roma, on va tenir com a mestre de gramàtica al famós Remmi Palemó, i de retòrica a Vergini Flavi. Quan s'acostava a l'edat adulta va esdevenir deixeble del estoic Luci Anneu Cornut que li va produir forta impressió; va ser amic també de diversos personatges com Lucà, Cesi Bas, Sèneca i altres i especialment amb Pet Trasea, casat amb la seva parenta Àrria. Va morir d'una malaltia d'estomac el 24 de novembre del 62 quan només tenia 28 anys.

Va deixar escrites sis sàtires curtes formades per 650 línees hexàmetres, i que no va acabar. Cornut les va corregir i Cesi Bas les va editar. També va composar una comèdia, un llibre de ὁδοιπορικά potser de viatges, i alguns versos sobre Àrria, la mare d'Àrria dona de Pet Trasea.

Les sàtires van obtenir una difusió extraordinària i una popularitat excepcionalment duradora.