Astrologia asteca
De Viquipèdia
No és senzill interpretar el calendari astrològic asteca. Amb similituts a la resta de calendaris astrológics mesoamericans i es va trobar en forma de disc de pedra després de la destrucció de Mèxic en 1521. Representava la lluita contra el pessimisme indígena a través d'uns missatges celestes; d'aquí la importància que concedia als terratrèmols, eclipsis, pas d'estels, etc.
El primer element de l'horòscop asteca era la vida, a la qual es representava amb la figura del caiman (cipactli). A aquest li seguien la casa (calli), la flor o herba (xochitl), la serp (coatl), el cérvol (mazatl), el jaguar (ocelotl), la canya (àcatl), el conill (tochtli), l'àguila (cuauhtli), el mico (ozomatli), el sílex (tecpatl)i el gos (itzcuintli). Dotze elements, animals i vegetals que formaven tres tipus de Calendaris: l'any solar, format per 365 dies que es dividien en 20 mesos de 20 dies i 5 dies addicionals; l'any sagrat, compost de 260 dies a raó de 20 signes ( els dotze del any solar més: vent (ehecatl), aigua (atl), moviment (ollin), pluja (quiahuitl), voltor (cuetzpallin), llagardaix (cuetzpallin), herba seca (malinalli), mort (miquiztli)),que es multiplicaven per 13 nombres; i l'any de Venus, la relació del qual amb el solar era de 8 a 5; és a dir, per cada 8 anys solars s'afegiran 5 venusins.
