Artabazos I
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Artabazos (sàtrapa)». |
Artabazos I (persa Artavazdâ; elamita Irdumasda) fou un noble persa del segle V aC que va exercir diversos càrrecs entre ells el de sàtrapa de Dascilios o Frígia Helespòntica.
Artabazos era fill de Farnaces, oficial cap d'hisenda del rei Darios I el gran i probablement el seu cosí, les terres del qual eren a la Frígia Hel·lespòntica i probablement allí va néixer Artabazos. Era general en temps de Xerxes I de Pèrsia.
Unes inscripcions perses esmenten un Artabazos que fou sàtrapa de Maka (Oman) però sembla que fou un personatge diferent. Artabazos va dirigir als arquers corasmis i parts durant la campanya a Grècia del 480 aC-479 aC.
Fou un dels oficials del general Mardoni (deixat pel rei a càrrec del exercit persa a Grècia), i fou enviat a Calcídia amb ordres d'ocupar Potidea, però fou rebutjat. Al sortir Xerxes de Pèrsia, Farnabazos el va acompanyar fins l'Hel·lespont i després va tornar a la Pel·lene per sotmetre les revoltes de Potidea, Olint i altres ciutats; Olint fou la primera i fou conquerida i la ciutat donada als calcidis; després va assetjar Potidea i l'anava a guanyar per suborns quan el pla fou descobert, allargant-se llavors el setge tres mesos, i quan es produïa l'assalt aprofitant que les aigües estaven baixes, el nivell del mar va pujar i va ofegar a part de les tropes perses; llavors Artabazos es va retirar a Tessàlia on es va unir al general Mardoni.
Abans de Platees (479 aC) Artabazos va aconsellar a Mardoni de no enfrontar-se encara amb els grecs i anar a Tebes per trobar aprovisionament abans de noves lluites. Mardoni no el va fer cas i fou derrotat. A la batalla de Platees Artabazos dirigia la reserva, i encara que no va poder fer res per evitar la derrota si que va poder posar sans i estalvis bona part del exercit i es va retirar amb 40000 homes a Fòcida, i de allí a Tessàlia, Macedònia i Tràcia fins a Bizanci per passar a Àsia.
El 477 aC o poc després fou nomenat sàtrapa de Frígia Helespòntica i va negociar amb el príncep espartà Pausànies.
Vers el 455 aC o 450 aC el va succeir el seu fill Farnabazos I.
