Aristió (filòsof)

De Viquipèdia

Aristió (Aristion, Αριστίων) fou un filòsof epicuri o peripatètic, fill d'Atenió un altre filòsof peripatètic. Va adquirir més tard la ciutadania atenenca.

Va ensenyar filosofia a Messene i Larissa fins que va tornar a Atenes. Fou nomenat ambaixador atenenc a la cort de Mitridates VI Eupator del Pont del que es va fer amic i va esdevenir un dels seus consellers. Enviat pel rei a Atenes, aviat es va poder proclamar tirà, en el marc de la guerra entre Mitridates i Roma.

El seu govern sembla que fou cruel i Plutarc en parla molt malament. Va lluitar contra Nabis i contra Catilina. Va enviar a Apel·licó de Teos a saquejar el tresor de Delos ^[1]. Aristió fou assetjat a la ciutat per Lluci Corneli Sul·la el 87 aC mentre el general Arquelau es trobava al Pireu. La gana va fer estralls a la ciutat assetjada que finalment va ser presa a l'assalt i Sul·la va donar ordres de fer una matança indiscriminada.

Aristió va saquejar l'Odèon i es va refugiar a l'Acròpoli, que Sul·la va ocupar ràpidament. Aristió fou capturat i executat a l'altar de Minerva; la mort de Sul·la mes tard fou considerada per Pausànias un càstig per aquest acte contrari a la llei sagrada.