Arica
De Viquipèdia
Arica és una ciutat, port i capital de la Província d'Arica, situada a la Regió de Arica y Parinacota, Xile. És coneguda a Xile com la Ciutat de l'Eterna Primavera. A partir de mitjans de 2007, es convertirà en la capital de la Regió de Arica-Parinacota.
Taula de continguts |
[edita] Història
La història d'Arica s'inicia amb els primers assentaments a la zona d'Arica, des de fa més de 10.000 anys, la qual va ser ocupada per diversos pobladors.
[edita] Període precolombí
Entre els primers pobladors que es van assentar en la zona destaquen els chinchorro, un dels primers pobles del planeta amb comunitat de poble, que realitzava rituals mortuoris a tots els seus membres, efectuant per a això complexes tècniques de momificació. Dominada pels tiwanakotes entre el segle IV i el segle IX, pels Senyors Regionals (espècie de terratinents feudals) entre el segle XI i 1473, i posteriorment pels quítxues (Inques del Cusco).
[edita] Període del virregnat del Perú
L'Arica va ser ocupada pels espanyols el 1536 i el dia 25 d'abril de 1541, Lucas Martínez de Begazo fundà Arica com una Vila pertanyent a l'imperi espanyol, dintre del Virregnat del Perú. El seu desenvolupament va ser precari fins al 1545, data que l'indígena Diego Huallpa descobreix a Potosí les més enormes i riques mines de plata del Nou Món, la qual cosa va transformar aquesta llunyana localitat de l'Alt Perú en una ciutat molt poblada, essent la ciutat d'Arica el port natural de Potosí com a sortida de la plata tal i com ho reflecteix el seu escut d'armes. Gràcies al port de la plata, la Corona Espanyola li atorga el títol de ciutat, passant a anomenar-se "La Molt Il·lustre i Real Ciutat San Marcos de Arica", l'any 1570. En aquest moment la ciutat es converteix en seu d'un dels 77 corregiments del Virregnat del Perú, i la seva població arriba als 30.000 habitants. L'esgotament de les mines amb el pas dels anys, la creació del Virregnat del Río de la Plata el 1776 i la creació del sistema d'intendències, que la fa dependre directament d'Arequipa, van fer que Arica es tornés feble, cedint importància a favor d'altres localitats de la regió com Putre, Socoroma, Belén o Tacna.
[edita] Període de la República del Perú
La Constitució peruana de 1823 designà a Arica com a província del departament de Arequipa, essent Hipòlito Unanue congressista representant d'aquesta província. Sota la província d'Arica es trobaven Tacna i Tarapacá. El ferrocarril hi va arribar el 1855, quan en Nadal el primer comboi uneix les ciutats d'Arica i Tacna convertint-se en el tercer ferrocarril més antic d'Amèrica i en el més antic actualment en funcionament.[cal citació] El 1868, la ciutat va ser pràcticament destruïda en la seva totalitat per un terratrèmol i el sisme submarí subsegüent de 8,5 graus de magnitud aproximadament. Aquesta ciutat va ser escenari de la batalla d'Arica (7 de juny de 1880), després de la qual la ciutat passa a administració xilena durant deu anys segons el Tractat de Ancón. Una consulta popular hauria d'haver definit la seva pertinença al costat de Tacna a Xile o Perú. Aquest plebiscit, tanmateix, no es va realitzar, sinó que es va signar el Tractat de Lima el (1929) que va fixar la pertinença d'Arica i la seva província a Xile.
[edita] Període de la República de Xile
El 1952 assumeix la presidència del país Don Carlos Ibañez del Campo, període en el qual es decreta la creació del port lliure, el pla d'industrialització i la junta d'avenç d'Arica. Arica va ser una seu del Mundial de futbol de Xile en 1962, on Xile va classificar a la semifinal, vencent al campió d'Europa, la URSS, per 2 gols efectuats pels seleccionats Eladio Vermelles i Leonel Sánchez.
El paludisme i la malària eren greus epidèmies que flagel·laven la zona d'Arica des de l'època de la colònia espanyola. El 1913 el govern de Xile va sol·licitar al doctor Juan Noé Crevani perquè es fes càrrec d'eradicar la malària. El doctor Noé va emetre un informe de la situació i no va ser fins al 1925 que s'hi va implementar una campanya anti-malària. No obstant això, el paludisme no es va eradicar definitivament d'Arica sinó per la lluita empresa contra aquesta malaltia entre 1937 a 1953.
[edita] Geografia
La ciutat és situada a 19 km de la Línia de la concòrdia (límit amb Perú, on es troba el complex fronterer de Chacalluta, el més actiu del país) i a 2.071 km de Santiago.
[edita] Climatologia
El clima de la zona és desèrtic costaner que, influenciat per la massa marina i la corrent freda de Humbolt, es caracteritza pels abundants núvols, baixa oscil·lació i amplitud tèrmica. En matèria climatològica, posseïx el record mundial per ser la ciutat més seca del món[cal citació] per les seves gairebé nul·les precipitacions. Les temperatures mitjanes són de 17 °C.
[edita] Demografia
Segons les dades recol·lectades en el Cens de l'Institut Nacional d'Estadístiques, la comuna posseïx una superfície de 4.799 km2 i una població de 185.268 habitants, dels quals 93.526 dones i 91.742 homes. Arica acull al 43,23% de la població total de la regió, de la qual, un 5,30% correspon a població rural i un 94,70% a població urbana. La població és una mixtura entre els antics indígenes de la zona amb esclaus africans i els europeus que van arribar en diferents èpoques.
[edita] Ciutats germanes
Cochabamba - Bolívia- La Paz - Bolívia
Cuiabá - Brasil
Bressuire - França
Eilat - Israel
Taiohae - Illes Marqueses
Arequipa - Perú- Tacna - Perú
Artigas - Uruguai
