Ardashir II

De Viquipèdia

Ardashir II fou rei sassànida de Pèrsia del 379 al 383.

Quan Ormuz II va morir, el fill gran Adarnases (Adar Narseh) fou aclamat pels nobles i sacerdots, mentre el segon fill era cegat i el tercer, Ormuz, va acabar fugint a Roma; el quart fill Sapor Sakanshah era a la part oriental del regne governant un territori; quan els nobles van veure perduda la seva aposta van proclamar rei al fill encara no nascut d'Ormuz II, Sapor II, (que va néixer als 40 dies de la mort del pare) i així van conservar el poder fins que el rei va arribar a l'edat de governar (vers 330); un altra dona d'Ormuz II també estava prenyada quan va morir el rei, i va donar a llum al príncep Ardashir.

Ardashir fou nomenat rei d'Hajab (Adiabene) el 344 i va conservar aquest govern fins el 376 i pels relleus se suposa que va participar al 363 en la defensa de l'Imperi sassànida contra l'emperador Julià l'Apòstata.

El 379 Sapor II el va nomenar successor amb la condició de que havia d'abdicar a favor del fill menor de Sapor II, també anomenat Sapor (III) quan aquest arribés a la majoria d'edat. Poc després va morir Sapor i Ardashir fou proclamat rei. Va governar uns quatre anys i fou deposat el 383 pels nobles que van portar al tron a Sapor III.

A Armènia Manel Mamikonian es va revoltar per l'assassinat de Mushel Mamikonian, cap del partit proromà, per part del seu rival Varasdat, nomenat pels romans; Manel es va fer amb el poder i va governar com a rei però va deixar la regència de dos joves prínceps a la reina Zarmandukht, vídua del rei Pap d'Armènia; el 379 es va sotmetre a Pèrsia i Ardashir va enviar com a marzban (marcgravi o governador) a Suren, que va governar conjuntament amb Manel i la reina; aquesta situació no va durar i vers el 381 els perses foren expulsats, i Manel va governar junt amb la reina regent fins que els prínceps es van casar amb una filla de Manel i una del nakharar Sahak Bagratuni, i Manel els va proclamar reis el 384.

Ni a les monedes ni a les inscripcions Ardashir utilitzà normalment el títol de "rei d'Iran i del No Iran" (només en comptades ocasions) i en canvi va fer servir el de "Rei de reis dels iranians". Va deixar relleus en pedra a Taq-e Bostan prop de Kermanshah. Fou considerat savi, generós i lleial i va rebre el sobrenom de "El Benefactor" (ninukar).

Precedit per: Sapor II

Shahansha (rei de reis) de l'Imperi Sassànida 379–383

Succeït per: Sapor III