Archena

Archena és una petita ciutat de més de quinze mil habitants, capital econòmica de la Vall de Ricote, a la Regió de Múrcia, situada en el seu extrem sud. Es troba a 30 quilòmetres de la ciutat de Múrcia. Limítrof amb els municipis de Villanueva del Río Segura i Ulea, i Lorquí i Ceutí, ja en el Segura Mitjà.

Archena ha tingut una intensa relació, que de vegades ha estat de pertinença, amb la Corona d'Aragó, i de fet va ser repoblada amb un gran nombre de catalans i aragonesos. És dels pocs municipis de Múrcia que ha conservat la senyera en el seu escut i en la seva bandera. Coneguda des de l'antiguitat per les seves aigües termals, en l'actualitat han donat pas a un dels més prestigiosos balnearis de Múrcia. Encara que històricament s'ha vinculat amb la comarca del Segura Mitjà, actualment capitalitza la comarca de la Vall. La vila d'Archena és la més recent de les 7 que componen la Vall de Ricote. El seu nom va aparèixer cap al 1300.

Archena va ser el lloc de naixença del poeta Vicente Medina, autor de l'obra Aires murcianos.

És un dels muncipis murcians amb una major projecció i un major dinamisme en la seva economia, coneguda pel seu sector turístic, hortofruticola i industrial, amb una gran relació a nivell comercial amb la resta de la Val de Ricote, la vega del Segura i el veí País Valencià, a escassos, 20 quilòmetres de la seva frontera.

Pertanyen a Archena les entitats de població de L'Algaida, Baños, Barrio Providència, Otro lao, Serretilla, Torre de Junco o Arboledas. Cap d'aquestes esta a més de 1 quilometre del centre urbá, degut al fet que el terme municipal és molt reduït.

"La Cansera" Vicente Medina

¿Pa qué quiés que vaya? Pa ver cuatro espigas arroyás y pegás a la tierra; pa ver los sarmientos rüines y mustios y esnüas las cepas, sin un grano d'uva, ni tampoco siquiá sombra de ella... Pa ver el barranco, pa ver la laera, sin una matuja... ¡Pa ver que se embisten, de pelás, las peñas!... Anda tú, si quieres, que a mí no me quea ni un soplo d'aliento, ni una onza de fuerza, ni ganas de verme, ni de que me mienten, siquiá la cosecha... Anda tú, si quieres, que yo pué que nunca pise más la senda, ni pué que la pase, si no es que entre cuatro, ya muerto, me llevan... Anda tú, si quieres... No he d'ir, por mi gusto, si en crus me lo ruegas, por esa sendica por ande se fueron, pa no volver nunca, tantas cosas buenas... esperanzas, quereres, suöres... ¡To se fue por ella! Por esa sendica se marchó aquel hijo que murió en la guerra... Por esa sendica se fué la alegría... ¡Por esa sendica vinieron las penas!... No te canses, que no me remuevo; anda tú, si quieres, y éjame que duerma, ¡a ver si es pa siempre!... ¡Si no me espertara!... ¡Tengo una cansera!...