Arcadi Mas i Fontdevila
De Viquipèdia
Arcadi Mas i Fontdevila (Gràcia, Barcelona, 12 de novembre del 1852 – Sitges, 31 de gener del 1934), pintor i dibuixant, fundador de l'Escola Luminista de Sitges.
Fill de sastre, son pare aviat s'adonà de les qualitats artístiques del seu fill i el matriculà a l'escola de Llotja, amb professors com Claudi Lorenzale i Antoni Caba. El 1875 guanyà la primera beca Fortuny, de l'Ajuntament de Barcelona, que el permeté d'ampliar estudis a Itàlia -Venècia, Roma, Nàpols i Capri- (1876-1882); en l'estada es familiaritzà amb l'obra de Domenico Morelli, que influiria en la producció posterior d'en Mas. De tornada a Catalunya, el seu amic Joan Roig i Soler l'animà a visitar Sitges, i d'aquesta trobada i coneixement en nasqué l'Escola Luminista de Sitges, un corrent pictòric que aplegà altres artistes com Joaquim de Miró i Argenter, Antoni Almirall i Romagosa i Joan Batlle i Amell.
Participà a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid a l'any 1887, i hi guanyà una medalla per l'obra La processó de Corpus a Sitges. En guanyà dues més a les exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1894 (amb El llac de Nemí) i el 1896 (amb Divendres Sant). Al 1900 inaugurà al Saló Rovira de Barcelona la seva primera exposició individual, que el consagrà com a mestre del pastel. Una mostra de la popularitat que Mas i Fontdevila tenia és que Picasso n'havia copiat un nu el 1895 [1]. És en aquesta època que Mas col·laborà com a dibuixant a La Ilustració Catalana.
Gràcies a un donatiu del mecenes americà Charles Deering, pintà el 1913 el timpà del portal de Santa Caterina de l'església parroquial de Sitges; en l'actualitat se'n pot admirar in situ una còpia, esborrat l'original pel pas del temps. Al 1928 li fou encarregat un dels murals del Saló de Sant Jordi, al Palau de la Generalitat de Catalunya.
En ocasió del cinquantè del seu traspàs, el Grup d'Estudis Sitgetans li dedicà una exposició antològica en el Museu Maricel el 1985.
[edita] Obres
- Callejón italiano
- Dama
- Divendres Sant (1896, Museu Víctor Balaguer)
- Estudi (MNAC [2])
- Farolillos en París
- Girasoles (1922)
- Jardín con girasoles [3]
- El llac de Nemí (1894, MNAC [4])
- El monument del Greco (Dibuix, MNAC)
- Passeig del Born (1908 [5])
- Passeig del Born i Santa Maria del Mar (1908 [6])
- La pesca (Pinacoteca municipal de Sitges, Museu Maricel)
- Playa de pescadores. Maternidad
- Poble granadí (1895, Cau Ferrat)
- Processó davant del Pont dels Sospirs
- La processó de Corpus a Sitges (1887, Museu Maricel)
- La pubilleta (Cau Ferrat)
- Retrat d'Antoni Caba (1907, Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi [7])
- Retrat de Pitarra
- Retrat del doctor Robert (sala de sessions de l'ajuntament de Sitges)
- Sargint les xarxes
- La vendimia (1909)
- Venite, adoremus (1896, Museu de Montserrat [8])
- Vista de Venècia
[edita] Bibliografia
- Salomé Rekas i Mussons, Ramon Arús i Masramon El Bornet, de la realitat a la tela article publicat a Barcelona, metròpolis mediterrània núm. 66 (2005), p.8-17 (Edició en català Edició en castellà)
- Roland Sierra i Farreras Diccionari biogràfic de sitgetans Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998
- Isabel Coll, Antoni Vigó, Miquel Vigó Arcadi Mas i Fontdevila en el 50è. aniversari de la seva mort. Exposició antològica Sitges: Grup d'Estudis Sitgetans, 1985
- Isabel Coll Mas i Fontdevila, part del binomi fundador de l'escola luminista de Sitges article publicat a Revista d'art, núm. 6-7 (1981), p. 207-246
- Salvador Forment i Soler El pintor prerrusiñoliano Arcadio Mas y Fontdevila article publicat a Antología de Sitges, núm. 6 (1954), p. 17-27
[edita] Notes
- ↑ Desnudo femenino de espaldas (según Arcadi Mas i Fontdevila), Museu Picasso [1]
