Aquelou

De Viquipèdia

Segons la mitologia grega, Aquelou (a cops també escrit Aquelous o Aqueloo) fou un déu fluvial. Era fill d'Oceà, o de Gaia, o d'Hèlios, o de Tetis. Deu el seu nom al riu més important i llarg de l'antiga Grècia, que es deia igual i que avui correspon a l'actual Aspropòtam. Representa l'aigua potable i se'l considera pare de les sirenes. Tenia el poder de posseir diverses formes i va agafar la forma de serp i de brau. Va tenir moltes dones i descendents.

Va lluitar contra Hèracles per la mà de la princesa nimfa Deianira, i durant el combat adoptà formes diverses. La darrera fou la d'un brau, però l'heroi li arrencà una banya i el riu es considerà vençut (altres versions diuen que l'heroi va canviar el curs del riu amb dics artificials). La banya arrencada fou emprada per les nimfes com a cornucòpia, o, segons una altra versió, Aquelou donà a Heracles una banya d'Amaltea, la veritable cornucòpia, per recuperar la seua.

[edita] Bibliografia

• Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 22-23.