Antoni Bori i Fontestà
De Viquipèdia
Antoni Bori i Fontestà (Badalona, Barcelonès, 1862/1863-1912) va ésser un mestre i escriptor que col·laborà a la revista El Clamor del Magisterio i fundà la publicació El Magisterio Catalán. Dins del mateix camp i en el Congrés Pedagògic de Barcelona (1888) defensà l'ensenyament del català.
És autor d'obres de teatre, d'una Historia de Cataluña (Barcelona, 1898) i molts articles de temàtica heterogènia publicats en periòdics i revistes, com Lo Gay Saber, La Veu del Montserrat, La Renaixensa, El Eco de Badalona, L'Esparver, La Ilustració Catalana, etc. Però l'obra que li va donar una major popularitat va ser Lo trobador català (Barcelona, 1892), miscel·lània de proses i de poesies, que edità perquè fos emprada en l'ensenyament del català. D'aquesta obra, i fins al 1936, en foren publicades una vintena d'edicions i en els nostres dies continua essent reeditada.
També fou designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Terrassa (1901) i Barcelona (1904). En produir-se l'escissió, es va decantar al costat de les opcions oposades a la Lliga Regionalista. [1]
[edita] Referències
- ↑ Ollé i Romeu, Josep. M.: Homes del catalanisme.Bases de Manresa. Diccionari biogràfic. Rafael Dalmau (editor), col·lecció Camí Ral, núm. 6. Barcelona, abril del 1995. ISBN 84-232-0484-7, planes 65-66.
