António de Oliveira Salazar

De Viquipèdia

António de Oliveira Salazar
13è President de Portugal 2n de l'Estado Novo (1932-1974)
Mandat 18 d'abril de 1951 – 21 de juliol de 1951
Precedit per	António Óscar de Fragoso Carmona
Succeït per	Francisco Higinio de Craveiro Lopes
101è Primer Ministre de Portugal 1r de l'Estado Novo (1932-1974)
Mandat 5 de juliol de 1932 – 25 de setembre de 1968
Precedit per	Domingos Augusto Alves da Costa e Oliveira
Succeït per	Marcello das Neves Alves Caetano
Naixement	28 d'abril de 1889 Vimieiro (Districte de Viseu, Portugal)
Mort	27 de juliol de 1970 Lisboa (Portugal)
Partit polític	Partit Catòlic de Centre (abans de 1932) Unió Nacional Portuguesa (1932-1970)
Professió	Polític
Religió	Catòlic Romà

António de Oliveira Salazar (Vimieiro, Santa Comba Dão, Portugal, 28 d'abril de 1889 - Lisboa, Portugal, 27 de juliol de 1970), professor universitari, estadista i dictador portuguès. Ministre de finances entre 1928 i 1932, entre aquest any i 1968 va dirigir els destins del país com a dictador, amb el títol de President del Consell. El 1951, després de la mort del mariscal Carmona, exerceix també interinament el càrrec de President de la República.

Impedit per un accident domèstic incapacitant (es va rompre accidentalment el maluc), fou apartat del govern el 1968, essent substituit per Marcello Caetano. Fins a la seva mort el 1970, els que tractaven diàriament amb ell li feien creure que encara governava el país, fins i tot després d'haver assumit el govern Marcello Caetano.

El règim militar, però, no el sobrevisquè molts d'anys: la revolució dels clavells fou un aixecament militar que el 25 d'abril de 1974 provocà la caiguda de la dictadura salazarista que dominava el país des de 1933. El final d'aquest règim, conegut com a Estat Nou, va permetre que les darreres colònies portugueses aconseguissin la seva independència després d'una llarga guerra colonial contra la metròpoli.