Antígona (Sòfocles)

De Viquipèdia

Antígona (grec: Ἀντιγόνη) és una tragèdia del dramaturg atenès Sòfocles, escrita, segons els estudiosos, cap el 442 aC.

[edita] El que cal saber abans de llegir-la

Abans de llegir l'obra, el lector actual ha de saber unes nocions que eren compartides pels antics grecs (i que s'inclouen, majorment, a l'Èdip Rei sofocleu i Els set contra Tebes d'Èsquil): Èdip es casà amb sa mare Iocasta després de matar el seu pare Laos i, havent estat proclamat rei de Tebes, engendrà quatre fills: Etèocles, Polinices, Antígona i Ismene. Quan es descobreix l'entramat (és l'argument de "l'Èdip Rei") Iocasta se suïcida i Èdip es treu els ulls per a després partir a l'exili amb les seves filles (els seus fills, que es neguen a acompanyar-lo, són maleïts pel pare a morir l'un en mans de l'altre. Com que el tron de Tebes havia quedat vacant, Etèocles i Polinices decideixen tornar-se el poder; però quan arribà el torn de Polinices, Etèocles es negà a cedir-li el ceptre. L'ofès se'n va a Argos i d'allà ataca la ciutat natal amb un exèrcit comandat per set cabdills; Tebes resistirà victoriosa, però els dos germans moriran un per l'arma de l'altre (argument de "Els set contra Tebes").

[edita] Argument per parts

Pròleg

Apareixen en escena Antígona i la seva germana Ismene. La primera assegura estar resolta a enterrar Polinices tot i la prohibició de Creont (el seu oncle, que havia assumit el poder), que el considera un enemic per haver atacat la ciutat (i que, en canvi, sí enterra amb honors Etèocles). Ismene, temorosa, no la vol acompanyar.

'Pàrode

Entra el Cor (el Consell de Savis) i fa una oda al Sol, a la vegada que celebra la victòria tebana.

Episodi I

Creont es presenta davant el Consell de Vells i explica el seu "programa": la pàtria està per damunt temors i amics; per això ha manat enterrar Etèocles i deixar Polinices per als cans i els ocells.

En aquestes arriba el guardià per fer-li saber que algú ha fet les honres fúnebres a Polinices, i el rei li diu que si no li presenta el culpable ell serà castigat (perquè els creu còmplices subornats).

A l'Estàsim el cor fa una oda a l'home, però avisen de les desgràcies del que no ajusti les lleis terrenals amb les dels déus.

Episodi II

Arriba el guardià, que ha sorprès Antígona tornant a fer els honors funeraris (cobrir el cos de terra i realitzar tres libacions) al seu germà netejat. Ella no ho nega i diu a Creont que segueix les lleis divines i no les de cap humà. Nega a sa germana que l'acompanyi en el càstig que rebrà.

A l'Estàsim el cor fa una oda al desastre dels Labdàcides i de qui confon bé i mal.

Episodi III

Arriba Hèmon (fill de Creont i promés d'Antígona) i després de dir al pare que està al seu seu favor (aquest se'n congratula i elogia la disciplina enfront de l'anarquia) defensa que canviï de criteri adaptant-se a la voluntat del poble (democràcia) i a les lleis divines. Tanmateix Creont no l'escolta.

A l'Estàsim es fa una oda a l'amor; el cor al final es decanta per Antígona.

Episodi IV

Antígona és portada a la tomba, i ella es lamenta de sofrir tal càstig a causa haver estat justa, sense amics i ni conèixer el matrimoni.

A l'Èstàsim oda a la gent que patí mal final tot i ser de noble ascendència , com Dànae, Driant o els fills de Tideu.

Episodi V

L'endeví Tirèsias fa saber a Creont que la ciutat serà maleïda pels déus si no canvia la seva decissió. Aquest s'hi resisteix, però quan l'endeví l'adverteix que pagarà amb la mort del seu fill la mort d'Antígona, es posa a disposició del Consell dels Vells. Aquest li diu que alliberi la jove i enterri el mort.

A l'Èstàsim hi ha una oda i una invocació a Dionís.

Èxode

Ve un missatger a informar que Hèmon és mort. Eurídice (sa mare), que sent parlar de desgràcies familiars, surt de Palau i demana el què: resulta que Hèmon, havent vist Antígona penjada a la cova amb un troç del seu vestit, intenta matar son pare i fracassa, però just després se suïcida clavant-se l'espasa. Després de sentir això Eurídice també se suïcida. Quan Creont arriba amb el fill en braços i sap la sort de s'esposa, es lamenta adonant-se que cap home pot oposar sa voluntat a la dels déus.