Andreu Alfaro i Hernández
De Viquipèdia
Andreu Alfaro (València, 1929) és un escultor relacionat amb el Grup Parpalló (1957) i influït pels constructivistes, com Brancusi o Pevsner, i per Jorge Oteiza.
Les seves obres, exposades a la Biennal de Venècia del 1966 (My Black Brother), assoliren un ressò internacional
A final de la dècada dels seixanta experimentà profusament amb elements metàl·lics.
El 1980 experimentà amb el filferro i el marbre. El mateix any rep el Premi d'Honor Jaume I i el 1981 el Premio Nacional de las Artes Plásticas.
El 1991 la diputació de València li concedí el Premi Alfons Roig d'Arts Plàstiques.
Les seves obres més importants són La rella (1961), La veu d'un poble (1964-1965), Monument a l'amor (1965-1967), Bon dia llibertat (1975) i Catalan power (1976). També projectà diversos monuments, el darrer dels quals és el Monument al Països Catalans, a Tàrrega (1981).
El cantant Raimon li dedicà una cançó.
[edita] Galeria
Algunes vistes de la seva obra Lebenskraft situada davant de l'Ajuntament de Magúncia, a la plaça Jockel-Fuchs.
 |
 |
 |
[edita] Enllaços externs
- Andreu Alfaro a www.the-artists.org (anglès)
- Biografia (castellà)
