On Amazon.it: https://www.amazon.it/Complete-Concordances-James-Bible-Azzur/dp/B0F1V2T1GJ/


Anàlisi modal amb elements finits - Viquipèdia

Anàlisi modal amb elements finits

De Viquipèdia

L'objectiu de l'anàlisi modal en mecànica estructural es determinar els modes i freqüències de vibració naturals.

En enginyeria és comú utilitzar el mètode d'elements finits per realitzar aquest tipus d'anàlisi. El tipus d'equacions a les que porta l'anàlisi modal és un problema de valors i vectors propis. La interpretació física dels valors propis són les freqüències naturals del sistema, mentre que els vector propis proporcionen la forma del mode de vibració natural associat a cada freqüència natural. Típicament els únic modes de vibració importants són els de freqüència més baixa ja que són els modes més destacats en la resposta vibratòria del sistema estructural analitzat.

Taula de continguts

[edita] Equació del problema dinàmic

Emprant el mètode d'elements finits un sistema continu que tingui un comportament elàstic lineal (que obeeixi a la Llei de Hooke), per exemple una peça estructural metàl·lica, es analitzant com un sistema discret representat en forma matricial segons una malla de nodes sobre el domini de l'estructura.

L'equació generalitzada del moviment ve donada per:[1]


\begin{bmatrix} M \end{bmatrix} { \left\{ \ddot u \right\} } +
\begin{bmatrix} C \end{bmatrix} { \left\{ \dot u \right\} } +
\begin{bmatrix} K \end{bmatrix} \left\{ u \right\} =
\left\{ f \right\}

on  \begin{bmatrix} M \end{bmatrix} és la matriu de masses nodals,  { \left\{\ddot u \right\} } és la segona derivada dels desplaçaments nodals  \left\{ u \right\} (l'acceleració),   { \left\{ \dot u \right\} } és la primera derivada dels desplaçaments nodals (la velocitat),  \begin{bmatrix} C \end{bmatrix} és la matriu d'esmorteïment nodal,  \begin{bmatrix} K \end{bmatrix} és la matriu de rigideses nodals, i  \left\{ f \right\} és el vector de forces nodals externes.

En contrast, l'equació pel problema estàtic en elements finits és:


\begin{bmatrix} K  \end{bmatrix} \left\{ u \right\} =
\left\{ f \right\}

on tots els terme amb derivada temporal esdevenen nuls.

[edita] Problema de valors propis

En l'anàlisi modal només es té en compte la forma homogènia de l'equació de moviment i només tenint en compte el primer i tercer terme a l'esquerra de l'equació. Per tant s'obté el següent sistema lineal i homogeni d'equacions diferencials:


\begin{bmatrix} M \end{bmatrix} { \left\{ \ddot u \right\} } +
\begin{bmatrix} K \end{bmatrix} \left\{ u \right\} =
\left\{ 0 \right\}

Si s'assumeix un moviment harmònic per a l'estructura la solució del sistema d'equacions es pot expressar com una combinació de funcions trigonomètriques, sinus i cosinus amb argument \omega t \,. Donat aquest tipus de solució l'acceleració és pot expressar com

 {\left\{ \ddot u \right\} } = - \omega^2 \left\{ u \right\}

Per tant, l'equació homogènia es pot expressar com


(- \omega^2 \begin{bmatrix} M \end{bmatrix}  +
\begin{bmatrix} K \end{bmatrix}) \left\{ u \right\} =
\left\{ 0 \right\}

Donat que \left\{ u \right\} no pot ser un vector nul, aquesta és un problema algebraic de valors propis en ω2. Els valors propis  \lambda_i = \omega_i^2  són les arrels del polinomi característic indexades amb i.


\det(\begin{bmatrix} K \end{bmatrix} - \omega_i^2 \begin{bmatrix} M \end{bmatrix})=
\left\{ 0 \right\}

Els vectors propis \left\{ v \right\}_i associats a cada solució de valors propis \omega_i^2  satisfà l'equació


\begin{bmatrix} K \end{bmatrix} \left\{ v \right\}_i =
\omega_i^2 \begin{bmatrix} M \end{bmatrix} \left\{ v \right\}_i

on \omega_i \, és la freqüència natural i-èssima del problema i \left\{ v \right\}_i permet mostrar el mode de vibració associat a aquesta freqüència natural.


[edita] Mètodes de resolució

Per a un problema lineal elàstic que estigui suficientment restringit (que no apareixi moviment de sòlid lliure), les matrius de rigidesa i de masses nodals són definides positives. A més, per tenir sentit físic tant \begin{bmatrix} K \end{bmatrix} com \begin{bmatrix} M \end{bmatrix} tenen valors no negatius a la diagonal principal. Això porta a que totes les solucions de l'equació característica siguin nombres reals positius


\omega^2_i > 0  \Rightarrow \omega_i > 0

garantint que un mètode de resolució numèric tingui solució positiva, i per tant amb sentit físic correcte.

El sistema a resoldre té certes característiques que s'han de considerar en el moment de plantejar un mètode de resolució:

1) Només els primers modes de vibració dels valors propis més baixos i els seus vectors propis associats són desitjats.
2) La matriu de massa i rigidesa són matrius amb molts valors nuls i amb valors propers a la diagonal (matriu banda).
3) El sistema es definit positiu.

Una típica metodologia per resoldre el sistema és tridiagonalitzar el sistema emprant el algorisme de Lanczos, i tot seguit utilitzant el algorisme QR buscar els valors i vectors propis del sistema tridiagonal.


[edita] Enllaços relacionats

[edita] Referències

  1. Clough, Ray W. and Joseph Penzien, Dynamics of Structures, 2a edició, McGraw-Hill Publishing Company, Nova York, 1993, pàg. 173.

[edita] Bibliografia

  • Clough, Ray W. and Joseph Penzien, Dynamics of Structures, 2a edició, McGraw-Hill Publishing Company, Nova York, 1993.
  • Golub, Gene H. and C.F. Van Loan, Matrix Computations, 3a edició, The Johns Hopkins University Press, Baltimore, 1996.
  • Hughes, Thomas J. R., The Finite Element Method , Prentice-Hall Inc., Englewood Cliffs, 1987.
  • Thomson, William T., Theory of Vibration with Applications, 3a edició, Prentice-Hall Inc., Englewood Cliffs, 1988.
Static Wikipedia March 2008 on valeriodistefano.com

aa   ab   af   ak   als   am   an   ang   ar   arc   as   ast   av   ay   az   ba   bar   bat_smg   bcl   be   be_x_old   bg   bh   bi   bm   bn   bo   bpy   br   bs   bug   bxr   ca   cbk_zam   cdo   ce   ceb   ch   cho   chr   chy   co   cr   crh   cs   csb   cv   cy   da   en   eo   es   et   eu   fa   ff   fi   fiu_vro   fj   fo   fr   frp   fur   fy   ga   gd   gl   glk   gn   got   gu   gv   ha   hak   haw   he   hi   ho   hr   hsb   ht   hu   hy   hz   ia   id   ie   ig   ii   ik   ilo   io   is   it   iu   ja   jbo   jv   ka   kab   kg   ki   kj   kk   kl   km   kn   ko   kr   ks   ksh   ku   kv   kw   ky   la   lad   lb   lbe   lg   li   lij   lmo   ln   lo   lt   lv   map_bms   mg   mh   mi   mk   ml   mn   mo   mr   ms   mt   mus   my   mzn   na   nah   nap   nds   nds_nl   ne   new   ng   nl   nn   nov  

Static Wikipedia (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu