Amosis

De Viquipèdia

Amosis (Ahmose I o Ahmosis I) fou el primer rei de la Dinastia XVIII.

Fou ell qui va aconseguir l'expulsió definitiva dels hikses. Les dates del seu govern son incertes però probablement no molt llunyanes a 1550 aC. Com que la seva mòmia suggereix que va morir amb uns 35 anys, d'haver governat 25 anys com se li atribueix hauria començat a regnar als 10 anys.

El seu nom Sa Re era Amosis (Ha nascut la lluna) el seu nom de tron o nesut biti fou Nebpehtyre (El senyor de la força es Ra); el seu nom d'Horus fou Aakhepere o Khaemuaset; el seu nebti Tutmesut i el seu Horus d'or Tjestawy. Va assolir el tron a la mort del seu pare Sekhenekere (Tao II) i del seu germà gran Kamosis amb un període de tres anys de diferencia, i probablement a conseqüència de la lluita amb els hikses. La seva mare era la reina Ashotep I que segurament va exercir la regència breument.

Els egiptòlegs pensen que al començar el regnat els hikses van passar a l'ofensiva, i van recuperar Heliòpolis. Per al cap de deu anys de pujar al tron, ja consta per la biografia del oficial militar, Ahmose fill d'Ibana, que estava assetjant Avaris, i un altre oficial Ahmose Pennekheb, també fa esment de la campanya. Les operacions al delta es van fer fins al seu quinzè any de govern i vers el 16è va atacar la fortalesa de Sharuhen a Canaan.

Després va dirigir la seva atenció a Núbia on ja el seu germà Kamosis havia enviat alguna expedició. Va arribar fins a la segona cascada del Nil on va establir la frontera i va establir un centre administratiu a Buhen, del qual el primer virrei fou segurament Djehuty.

Mentre es feia la campanya de Núbia alguns vassalls hikses del nord es van revoltar, sota la direcció d'un enemic notori del rei, anomenat Tetien. La reina Ashotep (Ahhotep I) va ser l'encarregada de reprimir la revolta i va rebre un collar al mèrit militar.

Als 22 anys de regnat va tornar a Canaan i segons l'estela de Tuthmosis I hauria arribat fins l'Eufrates.

Amosis I es va casar amb sa germana Amosis-Nefertari que va esdevenir la gran esposa d'Amon- El rei va tenir uns quants fills entre els quals:

• Merytamun, la filla gran de Ahmose-Nefertari, que va morir jove
• Tair, filla nascuda de la reina secundaria Kasmut
• Satamun, segona filla de Ahmose-Nefertari, que va morir a la infantesa
• Sapair, fill gran d'Ahmose-Nefertari, mort jove
• Saamen, segon fill amb Ahmose-Nefertari. Mort infant
• Aahotep, tercera filla d'Ahmose-Nefertari
• Amenofis o Amenhotep I, tercer fill d'Ahmose-Nefertari, i successor
• Satkames, quarta filla d'Ahmose-Nefertari (va morir amb uns 30 any)
• Henttameh, filla nascuda de Thenthapi
• Un altra filla

Va morir vers 1525 aC. Fou enterrat a Dra Abu al-Naga però la seva tomba exacte no es coneix. La seva mòmia fou trobada a Deir al-Bahari i tenia un cenotafi al sud d'Abidos amb una piràmide d'uns 70 metres quadrats, la ultima piràmide reial construïda a Egipte. La piràmide té escenes de lluites probablement contra els hikses, i apareixen per primer cop els cavalls.

El va succeir el seu fill Amenofis I (Amenhotep I)

Precedit per: Kamosis

Faraó d'Egipte Dinastia XVIII

Succeït per: Amenofis I