Alfredo Guzzoni

De Viquipèdia

Alfredo Guzzoni (12 d'abril de 1877) – 1965) va ser un militar italià que serví a la I i a la II Guerra Mundial.

[edita] Biografia

Guzzoni era originari de Mantua, Itàlia. Completà els seus estudis a la Escola de Guerra i prengué part a la Guerra Italo-Líbia de 1911. Després participà a la Primera Guerra Mundial, sent Cap de l'Estat Major de la divisions 7a i 9a fins al 1918, en que va ser nomenat Cap de l'Estat Major del III Cos d'Exèrcit.

Al 1929 va ser destinat al 58è Regiment d'infanteria, i al 1930 va ser promogut a General, prenent el comandament de la III Brigada Alpina. Al 1933 dirigí l'Acadèmia Militar de Mòdena fins al 1934, en que es nomenat comandant de la XXI Divisió de Granaders de Sardenya, i amb aquesta divisió pren part a la Segona Guerra Italo-Etíop. Després de la guerra va ser nomenat Governador d'Eritrea, servint com a governador entre 1936 i 1937, sent a continuació posat al capdavant del XI Cos.

Al 1939, Guzzoni tingué un paper prominent a la Invasió italiana d'Albània (Operació OMT), sent nomenat Comandant en Cap de totes les tropes d'ocupació i després Comandant en Cap de totes les tropes en terres albaneses al 1940.

Al juny de 1940, després de que Itàlia entrés a la Segona Guerra Mundial, Guzzoni comandà en 4t Exèrcit italià durant la invasió de França.

El 29 de novembre de 1940, Guzzoni succeí a Ubaldo Soddu com a Sots-secretari de Guerra i Adjunt al Cap de l'Estat Major Suprem General (1941). Al 1942 comandà el 6è Exèrcit a Sicília, i era el Comandant de les Tropes de l'Eix a Sicília durant la invasió aliada d'illa.

Guzzoni finalitzarà la guerra i la carrera amb la invasió de Sicília i amb la retirada de les seves tropes cap al continent. Es retirà, però el 8 de setembre va ser capturat per les tropes de la República Social Italiana i processat com a traïdor. Escapà a l'escamot d'afusellament gràcies als alemanys. Morí a Roma al 1965.