Alfabet occità
De Viquipèdia
L'alfabet occità és una varietat de l'alfabet llatí.
Taula de continguts |
[edita] Llista i ordre de les lletres
Segons la norma clàssica occitana (en curs d'estudi al Conselh de la Lenga Occitana), l'alfabet occità té 23 lletres dins l'ordre següent:
A B C D E F G H I J (K) L M N O P Q R S T U V (W) X (Y) Z
Les lletres K, W i Y es considera que són forasteres i només s'empren en mots d'origen foraster, no gaire adaptats a l'occità, com ara whisky, watt, Kenya. Amb tot s'insereixen dins l'ordre alfabètic internacional.
[edita] Noms de les lletres
Els noms de les lletres són:
| Lletra | Nom: ortografia | Nom: fonètica (pronúncia estàndard mitjana, per defecte) |
Nom: fonètica (altres pronúncies regionals, indicades si són diferents) |
|---|---|---|---|
| A a | a | [ˈa] | |
| B b | be, be (n)auta | [ˈbe, ˈbe ˈ(n)awtɔ] | alv. [ˈbə, ˈbə ˈ(n)awtɔ], niç. va. [ˈbe, ˈbe ˈ(n)awta] |
| C c | ce | [ˈse] | alv. [ˈsə] |
| D d | de | [ˈde] | alv. [ˈdə] |
| E e | e | [ˈe] | alv. [ˈə] |
| F f | èfa | [ˈɛfɔ] | alv. llem. [ˈefɔ], niç. va. [ˈɛfa] |
| G g | ge | [ˈdʒe] | alv. [ˈdzə], llem. [ˈdze], gas. [ˈʒe] |
| H h | acha | [ˈatʃɔ] | alv. llem. [ˈatsɔ], niç. va. [ˈatʃa] |
| I i | i | [ˈi] | |
| J j | ji | [ˈdʒi] | llem. [ˈdzi] |
| (K k) | ca | [ˈka] | |
| L l | èla | [ˈɛlɔ] | alv. llem. [ˈelɔ], niç. va. [ˈɛla] |
| M m | èma | [ˈɛmɔ] | alv. llem. [ˈemɔ], niç. va. [ˈɛma] |
| N n | èna | [ˈɛnɔ] | alv. llem. [ˈenɔ], niç. va. [ˈɛna] |
| O o | o (ò) | [ˈu (ˈɔ)] | |
| P p | pe | [ˈpe] | alv. [ˈpə] |
| Q q | cu | [ˈky] | alv. [ˈkjy] |
| R r | èrra | [ˈɛrrɔ] | alv. llem. [ˈerɔ], niç. [ˈɛʀa], va. [ˈɛra], pro. [ˈɛʀɔ] |
| S s | èssa | [ˈɛsɔ] | alv. llem. [ˈesɔ], niç. va. [ˈɛsa] |
| T t | te | [ˈte] | alv. [ˈtə] |
| U u | u | [ˈy] | |
| V v | ve, ve bassa (gas. ve, ve baisha) |
[ˈbe, ˈbe ˈβasɔ] | alv. [ˈvə, ˈvə ˈbasɔ], llem. pro. [ˈve, ˈve ˈbasɔ], niç. va. [ˈve, ˈve ˈbasa] gas. [ˈbe, ˈbe ˈβaʃɔ] |
| (W w) | ve dobla | [ˈbe ˈðuplɔ] | alv. [ˈvə, ˈvə ˈdublɔ], llem. pro. [ˈve, ˈve ˈdublɔ], niç. va. [ˈve, ˈve ˈdubla] gas. [ˈbe, ˈbe ðuˈβlɔ] |
| X x | ixa | [ˈitsɔ] | alv. llem. pro. gas. [ˈiksɔ], niç. va. [ˈiksa] |
| (Y y) | i grèga | [ˈi ˈɣrɛɣɔ] | alv. llem. [ˈi ˈgregɔ], pro. [ˈi ˈgrɛgɔ], niç. va. [ˈi ˈgrɛga] |
| Z z | izèda | [iˈzɛðɔ] | alv. llem. [iˈzedɔ], pro. [iˈzɛdɔ], niç. va. [iˈzɛda] |
Els noms de les lletres són femenins: una èfa, una ce, la te. Eventualment, també, poden ésser masculins: un èfa, un ce, lo te. En aquest cas, els noms femenins be nauta (B), ve bassa (V), ve dobla (W) i i grèga (Y) esdevenen al masculí be naut, be bas, ve doble i i grèc.
L'elisió és freqüent davant d'un nom de lletra que comença per una vocal, segons l'us atestat per Frederic Mistral en Lo Tresaur dau Felibritge [Lou Tresor dóu Felibrige]: l'èfa, l'i (més clàssic que la èfa, la i).
[edita] Signes diacrítics
- Remarca — Per una explica més detallada dels signes diacrítics, vegeu: pronúncia de l'occità.
Qualques signes diacrítics serveixen per modificar o precisar la pronúncia de les lletres de l'alfabet occità.
- L'accent greu (accent grèu) (_̀) es pot trobar sobre à, è, ò.
- L'accent agut (_́) es pot trobar sobre á, é, ó, í, ú.
- La dièresi (lo trèma) (¨) es pot trobar sobre ï, ü.
- La cedilla (cedilha) (¸) es pot trobar sota la ç trencada.
- El punt volat (ponch interior o en gascó punt interior) (·) es pot trobar entre les consonants següents: n·h i s·h. S'utilitza en gascó.
Bé cal notar que els signes diacrítics són obligatoris sobre les majúscules tal com sobre les minúscules. Aquesta regla ajuda a precisar la lectura: Índia, Àustria, Sant Çubran, FÒRÇA, SOÏSSA, IN·HÈRN (i no pas India*, Austria*, Sant Cubran*, FORCA*, SOISSA*, INHERN*).
