Alfabet català
De Viquipèdia
Actualment l'alfabet català està compost per vint-i-sis lletres:
Símbol Nom del símbol
- A a a (amb les variacions Àà)
- B b be o be alta
- C c ce
- D d de
- E e e (amb les variacions Éé Èè)
- F f efa
- G g ge
- H h hac
- I i i (amb les variacions Íí Ïï)
- J j jota
- K k ca (només emprada en paraules d'origen estranger)
- L l ela
- L·L l·l ela geminada (no pot ser al principi o final de paraula)
- M m ema
- N n ena
- O o o (amb les variacions Óó Òò)
- P p pe
- Q q cu
- R r erra
- S s essa
- T t te
- U u u (amb les variacions Úú Üü)
- V v ve o ve baixa
- W w ve doble (només emprada en paraules d'origen estranger)
- X x ics o xeix
- Y y i grega (només emprada en el dígraf ny, alguns cognoms (per exemple Aymerich) o en paraules d'origen estranger)
- Z z zeta
Caràcters especials: Punt (.) coma (,) Punt i coma (;) dos punts (:) accent obert (`) accent tancat (´) dierèsi ( ¨ )
Històricament, el nom d'algunes lletres ha estat diferent de l'actual: ef, el, em, en, er, es, itzeta. També era diferent la pronúncia de la vocal d'algun dels noms de les lletres.
Pel que fa a la pronúncia dels noms de les lletres, la e i la o es pronuncien amb timbre obert.
Aquesta versió és l'establerta per les normes ortogràfiques proposades per Pompeu Fabra. Abans, en les formes prenormatives s'havien fet servir altres dígrafs com el ch (so /k/ a final de paraula) o il, yl, ly, yll (tots ells amb el valor de la ll actual).
[edita] Bibliografia
- Albert Rosich, "El nom de les lletres", Caplletra, 27.
