Aleksandr Suvórov

De Viquipèdia

Alexander Vasilyevich Suvorov (Rus: Алекса́ндр Васи́льевич Суво́ров) (de vegades traduït com Aleksandr, Aleksander i Suvarov), Comte Suvorov de Rymnik, Príncep d'Itàlia, Comte del Sant Imperi Romà (граф Рымникский, князь Италийский)(24 de novembre de 1729 - 18 de maig de 1800), va ser el quart i darrer (exceptuant Stalin) Generalíssim Rus. És un dels pocs grans generals a la història que no va perdre mai una batalla. Autor del manual “La ciència de la Victòria” y la sentència “Entrenament dur, batalles senzilles”.

Es va començar a distingir a la Guerra dels 7 anys contra els suecs i els prussians. Després, a la Guerra Ruso-Turca de 1768 - 1774, particularment a la Batalla de Kozludji.

Entre 1777 i 1783 estigué a Crimea i al Caucas, lluitant a la Guerra Ruso-Turca de 1787 - 1792. El 22 de desembre de 1790 conquerí la fortalesa inconquistable de Ismail (Bessarabia), que a Rússia es glorificà amb el seu primer himne nacional (Que soni el crit de la Victòria!). D’allà marxà a Polònia, on el 7 de novembre de 1794 conquerí Varsòvia i Praga, sent nomenat Mariscal per la Tsarina Caterina I. Al febrer de 1799 el nou Tsar Pau I l’envià a lluitar contra els Revolucionaris francesos a Itàlia. Per una traïció dels austrïacs, es va haver de retirar a l’hivern pels Alps (acció que no s’havia fet des d’Annibal) fins a les casernes d’hivern, fet pel qual va ser ascendit a Generalíssim (un fet sense precedents a Rússia). Finalment, tornà a Sant Petersburg, on morí el 18 de maig del 1800.

Durant la II Guerra Mundial, la Unió Soviètica instituí l'Orde de Suvorov en honor seu. L'illa Suwarrow, de les illes Cook, porta el seu nom adaptat a l'anglès per Lord Byron.