Albert de Quintana i Vergés

De Viquipèdia

Albert de Quintana i Vergés (Girona 1904 - ?), advocat i polític gironí

De Quintana era descendent d'una nissaga de polítics contemporanis de diverses ideologies –era nét d'Albert de Quintana i Combis, diputat a Corts pel Partit Liberal de Práxedes Mateo Sagasta durant diverses legislatures de 1876 a 1891; era fill d'Albert de Quintana i Serra, alcalde de Girona per la Lliga Regionalista al 1917 i al 1920; i era cosí d'Albert de Quintana i de León, governador civil de Girona per ERC al 1931– que actuà dins les circumscripcions de Girona i Torroella de Montgrí.

De Quintana i Vergés fou tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona per la CEDA en l'etapa de suspensió de l'autonomia de Catalunya durant el Bienni negre de la Segona República Espanyola (1934 - 1936). Participà en l'aixecament armat contra la República, en tant que oficial de complement, el 19 de juliol a Girona, durant la declaració d'Estat de guerra a la ciutat. Per aquest motiu fou condemnat per un Tribunal Popular i empresonat a diverses presons durant tota la guerra civil espanyola.
Després de la guerra fou alliberat i ingressà a la FET i de les JONS. Immediatament, al febrer de 1939 es convertí en tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Girona, sota la breu alcaldia de Joan Tarrús i Bru. Pocs mesos més tard, fou nomenat alcalde de Girona. Es convertí en el segon alcalde franquista de la ciutat (1939 - 1946) durant la reconstrucció d'aquesta i la repressió política que s'hi aplicà. Cessà amb tota la seva corporació arran d'un enfrontament amb el governador civil Luis Mazo Mendo. Dins les FET i de les JONS fou delegat provincial d'antics captius (1941 - 1948). L'any 1946 fou nomenat diputat al Congrés dels Diputats en seu càrrec d'alcalde de Girona, càrrec que que desenvolupà fins el 1949. Ostentà també els càrrecs de president del Girona Futbol Club (1945 - 1948), el de secretari de la Cambra de Comerç de Girona (1940 - 1975), el deganat del Col·legi d'advocats de Girona i fou procurador a Corts franquistes per la circumscripció de Girona (1943 - 1946). Al 1966 rebé la comanda senzilla de l'Ordre de Cisneros, una condecoració falangista. Al 1977 fou candidat al Senat per la circumscripció de Girona sota l'UCD.

[edita] Bibliografia

CLARA, Josep, El personal polític de l'Ajuntament de Girona (1917-1987). Girona: Cercle d'Estudis Històrics i Socials, 1987. ISBN 84-505-4982-5
CLARA, Josep, Girona sota el franquisme, 1939-1976. Girona: Ajuntament i Diputació de Girona, 1991. ISBN 84-86812-24-0
CLARA, Josep, El partit únic. La Falange i el Movimiento a Girona (1935-1977). Girona: Cercle d'Estudis Històrics i Socials, 1999. ISBN 84-920161-5-9