Acèfal (religió)

De Viquipèdia

Els acèfals (Akefaloi Ἀκέφαλοι o Dutoképhaloi) foren un corrent religiós cristià considerat herètic, format com a branca extremista dels monofisites, un altre grup que va dirigir Eutiques (d'on van ser anomenats eutiquians) i que va tenir molts adeptes a l'Orient.

L'emperador Zenó va intentar conciliar els monofisites o eutiquians amb els catòlics i va publicar l'Henotikon, que no va ser acceptat per tots, originant així una divisió entre els que van seguir a Pere Mongo, Patriarca d'Alexandria, i els seguidors de Sever, que va ocupar després el patriarcat d'Antioquia. Es van anomenar acèfals perquè no reconeixien cap dels cinc patriarques de l'Imperi. Els acèfals d'Hispània s'assimilaven als patripasians, que creien que la divinitat era capaç de patir. El bisbe a Hispània, Gregori el Siri, afirmava que la divinitat era sensible al patiment i va negar l'existència de dues naturaleses en Crist.

La secta, pel que sembla, dejunava (similarment als priscil·lianistes i maniqueus) quant el Nadal era en divendres, seguien les normes de l'heretge Mingecià sobre la inconveniència de menjar amb pagans, i les indicacions de Vigilanci sobre la negativa a adorar les relíquies de sants; l'Eucaristia es lliurava en mà a homes i dones; es consideraven santificats i no es comunicaven amb els altres cristians, no podent rebre els sagraments de capellans d'altres grups ni fins i tot l'extremunció. El seu centre era Cabra, en la Bètica, i es creu que col·laboraven amb dues altres sectes: els simoniacs i els jovinians, que permetien l'incest, la bigàmia i els matrimonis entre cristians i no cristians, mentre que els seus capellans podien realitzar pràctiques quirúrgiques i dedicar-se al comerç.